Ha començat una altra campanya i tenim oberts diversos fronts institucionals. Avui em centro en el front europeu i en l’espanyol. Comencem pel primer. La premsa espanyolista i els hooligans habituals de l’independentisme estan intentant situar les eleccions europees com un duel Puigdemont-Junqueras. Algú fins i tot en dóna la culpa al segon. Però la lluita per la democràcia i els drets civils I nacionals no competeix amb ella mateixa. 

I en eleccions d'abast espanyol que cadascú toqui les seves millors tecles sense fer desafinar a l’altre. Ja en una altra ocasió es va caure a la trampa de l’enfrontament i els resultats per les dues opcions van ser desastrosos. Així doncs que cadascú faci callar els seus hooligans i denunciï els trols que hi ha, que són nombrosos. I centrem-nos on continua havent-hi la gran bossa de gent a convèncer: electors de PSC i Comuns.

A veure si ERC i JxCat poden fer campanya explicant quin programa social i polític defensaran a Europa, com s’adreçaran cadascú als segments que van de la dreta democràtica a l'esquerra per convèncer-los; quines aliances han teixit amb altres forces de l’Estat i europees per fer avançar l'autodeterminació.

Cal captar nous votants entre els ambigus i a la resta de l’Estat. I sobretot cal assegurar que l’abstenció republicana no segueixi la tònica general en unes municipals i menys europees. El principal adversari és l’abstenció pròpia.

Vegem algunes xifres:

- 1999 eleccions municipals i europees 63,5% de participació
- 2003 municipals 67,6%
- 2004 europees 45,1
- 2007 municipals 63,9%
- 2009 europees 44,9%
- 2011 municipals 66,2%
- 2014 europees 43,8%
- 2015 municipals 64,9%
 
Com es veu les darreres eleccions on van coincidir europees i municipals la participació va ser del 63%. Si agaféssim aquesta dada com a bona per les properes, el llindar per a obtenir el diputat europeu està a 404.000 vots. Si per contra agafem la més alta participació en unes municipals caldria pensar en un 67%. Llavors el llindar estaria en 430.000 vots aproximadament.

Partim de la hipòtesi que l’abstenció afecta igual a l’elector espanyolista que al republicà. Llavors, la deflactació de votants en relació a la participació alta de les eleccions generals del 77% fins a 67%, significaria que, repetint percentatges, ERC obtindria 883.000 vots i Junts per Catalunya 433.000. O sigui que fins i tot aplicant la deflació abstencionista mitjana, en cas d’alta participació, Junqueras i Puigdemont tenen assegurada la plaça a l’europarlament, en el supòsit que la immunitat que se’ls suposa a ambdós no sigui bloquejda en la seva efectivitat per noves argúcies de l’estat espanyol.

Dit això, ni ERC es quedarà amb només els seus vots, ni Junts per Catalunya. Aquesta segona opció sumarà com a mínim bona part dels 113.000 vots de Dante Fachín segons han fet públic diversos seguidors del Front Republicà. Això situaria a Puigdemont 100.000 vots per sobre del llindar necessari per entrar a Brussel·les (533.000).

Si a una candidatura i l’altra hi afegim en el cas d’ERC els resultats de Bildu, BNG, Andecha Astrur , Puyalon i altres seguidors a l’Estat; i en el cas de Lliures per Europa els votants antirègim que mobilitzarà aquesta a Espanya, tots poden anar tranquils sobre les resultats.

I per això, és més ridícul i inútil que mai qualsevol maniobra de desgast mutu. Com per exemple voler fer creure que un problema polític que l’estat espanyol ha judicialitzat tindrà una solució judicial i no política. I aquesta l’encapçala Brussel.les.

Per més brillants que siguin les defenses dels exiliats i més batalles judicials es guanyin, sempre restarà pendent guanyar la batalla política; i aquesta només es guanyarà amb una estratègia de mobilització no violenta (no cooperació i/o desobediència) practicada pels ciutadans que vivim a l’interior.
 
I un front a batallar important també serà el del govern de Madrid sobre el qual ha de planar una permanent denúncia sobre la composició franquista i autoritària de bona part dels parells de l’Estat. 

Per poder jugar la propera partida complexa sobre l'autodeterminació per part dels independentistes o la d'un gir social per part de Podem hi ha unes condicions prèvies sense les quals qualsevol partida està trucada i amb l'àrbitre comprat. Aquesta hauria de ser l'autèntica línia vermella. Un programa test democràtic de mínims:

1. Eliminació i persecució de les clavegueres policials

2. Depuració en profunditat de les cúpules judicials I policials. Canvi legal en l'accés a elles garantint-ne la professionalitat democràtica.

3. Restitució dels càrrecs dels aparells d'estat apartats pel seu comportament democràtic

4. Supressió immediata de la Llei mordassa

5. Revisió del codi penal per definir rebel·lió i sedició com a delictes amb violència explícita

6. Nou Estatut dels excàrrecs prohibint l'accés a direccions d'empreses amb beneficis que es puguin relacionar amb acords de Govern

7. Llei de la transparència en els mitjans de comunicació privats, que garanteixi pluralitat real en debats, autonomia redaccions i visibilitat dels esponsors

8. Reparació a les famílies represaliades del franquisme i la transició. Memòria històrica contra la dictadura. Obertura de Fosses etc

9. Llei antiologopòlica i per la preservació de l’autèntic lliure mercat. I agreujament de les penes per corruptes i corruptors.

10. Comissió d’investigació sobre la fortuna de la monarquia. Debat sobre el paper constitucional de la monarquia.

Sense obrir una batalla a fons per la democràcia que com a mínim obligui a retratar-se al PSOE, qualsevol partida política estarà sentenciada.