Impost, taxa, cànon, peatge. Passar per caixa. Pagar i callar. Contribuir com a ciutadà per sostenir el sistema. Una fórmula perfectament engranada, que funciona com un rellotge. Quan toca abonar, el dia és exacte i la burocràcia àgil. Per internet, al caixer o a la finestreta. Com vulguis però ja. Que, si no, el recàrrec amenaça, la sanció està a tocar i el teu descuit o deixadesa et sortirà car. Ni perdó ni oblit. Llista negra, embargament, morós. Etiquetes que et pengen de pressa. El rastre que deixes difícil d’esborrar. Les excuses de mal pagador tampoc serveixen. En definitiva, si no contribueixes, ets un mal ciutadà. Paga i tot anirà bé. I si convé, paga dos cops, i encara anirà millor.
Tu, que et subvenciones la sanitat pública i que a més pagues religiosament els rebuts de la privada. Pensant que el que no t’arreglaran uns t’ho faran els altres. Que et sents doblement protegit i fins i tot indestructible. Tu i jo, que ho tenim tot i que en el fons tenim menys. No fa gaires setmanes, operació en un hospital privat, i una pila de receptes de pràcticament 70 euros. I automàticament problemes a la pública per poder aconseguir les receptes. Que si no són genèriques, aquestes sí i aquestes no, i que encara has tingut sort. La farmacèutica que diu que hi ha molts metges que es neguen a receptar si vens de la privada. Quina barra. Ells, que la majoria, tenen consulta a banda.
O sigui, que a sobre que ho tens pagat per avançat i que els hi estalvies una operació, també has d’assumir el cost total dels medicaments. I aquí no s’acaba tot. Pobre de tu que hagis llençat per error el cartonet amb el codi de barres. Maleït sigui el dia. Perquè aquí ni aplicacions ni modernors. Quan pensàvem que el sistema sanitari havia assolit per fi l’era tecnològica, resulta que encara anem amb el ridícul i obsolet cartonet enganxat amb cinta adhesiva. I això no ho arregla ningú.
Ha arribat l’octubre, i els disgustos segueixen. L’Ajuntament de Barcelona ja ha aplicat l’increment de la taxa turística. De 3,25 a 4 euros per persona i nit. Raonable si entens que és una forma de regular el turisme. O que fins i tot que són ells, els que ens visiten, els que han de deixar alguna cosa més que llaunes de cervesa al mig del carrer. Però servidora, que no es considera turista a casa seva, i que necessita dues nits d’hotel per treballar, també ha de passar per l’adreçador? Potser és que no pago ja els meus impostos, taxes, cànons i peatges? Que no compleixo amb totes les lleis i uts i contribueixo en mantenir la paradeta? Doncs res a fer. Amb això tampoc soc immune. Passa per caixa. Paga dos cops. I ja se sap què diuen. Dues vegades bo, bobo. Bo per donar i bobo per rebre.