No em posis excuses

Si dubto, si m’ho penso dos cops, si no ho veig del tot clar… potser és que no. Que no és o que no havia de ser. Per això, la millor decisió és, precisament, prendre-la. I si és que no, com més ràpid ho faci, millor. M’ho he de treure de sobre, el pes és massa gran per passejar-lo amunt i avall. És dir que no i de sobte el meu cos es desinfla, el neguit desapareix i penso ole tu. Ho he aconseguit, he donat la cara. He pres la iniciativa, no l’he fet esperar, he quedat bé. Li he dit que no. Sense excuses. Sense les maleïdes excuses, mentides majoritàriament, que quan m’arriben dels altres, em molesten profundament.

Perquè mira, si ets tu qui te les poses per no fer, és el teu problema. Ja ho faré demà. Deixar de fumar, de beure i de viure. Ara no és el moment. Ni de tenir parella ni d’estar sol. Avui no em ve de gust. De veure com passen els dies i els mesos sense fer el pas. De defugir responsabilitats i posposar decisions per no topar-te amb tu mateix. Que has decidit no sortir de la zona de confort en lloc de llençar-te al buit. L’excusa és l’engany, que et vols enganyar a tu mateix, endavant, però a mi no, que no soc idiota. Que et veig venir, que et conec com si t’hagués parit. A mi no me la fotràs. A mi no em posis excuses. No em maregis, no em tinguis esperant la trucada. Si total, ja sé que em diràs que no.

“És que…”. No me n’he recordat. Vaig molt enfeinat. El correu m’ha entrat a la safata del correu brossa. Estava al metge. És que a sobre no ets ni original. Et podries currar una mica més l’excusa, no? I encara li sumes el perdona. Ho sento. Com si això t’excusés del tot. “Ho sento, m'he equivocat. No tornarà a passar”. El que deia l’emèrit per continuar fent com li ha donat la gana. El fet de quedar bé de portes enfora i riure-se’n de tu quan gira la cantonada. Com si donant la cara i assumint que l’has cagat evités que torni a passar. Quan l’excusa la portes a la sang no hi ha esparadrap que hi posi remei.

És que soc un desastre posant esques. No me’n surto. M’agafa aquella suor freda, crec que porto a la cara el cartell que estic mentint. I també és que valoro molt el meu temps. El que m’estalvio responent a l’instant els missatges de WhatsApp o despenjant el telèfon a la primera. El temps que guanyo jo i el que no faig perdre als altres. Amb un simple “ho sento, però no puc”, “em sap greu, però no em ve de gust”, “avui no, però el pròxim dia sí”. Tu, si ets expert a posar excuses, prova de practicar-ho. Ja veuràs quin pes et treus de sobre. A tu i a mi. Perquè jo no seré la teva prioritat. Però tu tampoc la meva.