La pandèmia del SARS-Cov2 ens ha evidenciat que cal conviure amb la incertesa. La incertesa també forma part de les nostres vides i no només de persones o nacions amb moltes inseguretats.

Ara el repte més important és com eduquem en la incertesa i per la incertesa. Els humans ens calen alguns ancoratges per trobar un punt d'equilibri personal i col·lectiu. Les dades de la pandèmia ens indiquen el pes de la globalització en la proximitat, en la vida quotidiana. 30 milions de casos diagnosticats en el món i entorn d'1 milió de morts. En menys d'un any,  des del primer cas declarat a la Xina, la pandèmia afecta a tots els estats.

La grip estacional anual afecta a uns 5 milions de casos (declarats, que solen ser amb simptomatologia greu), i 389.000 morts. La mortalitat de la grip estacional és del 0.1%, amb vacunació desigual mundial de grups de risc.

A Catalunya s'estima oficialment que 1.115.718 persones han estat infectades (un 14.8% de la població, la gran majoria asimptomàtiques i lleus). 152.255 persones confirmades. 1.532.134 PCR fetes, amb una mitjana de 100.000 setmanals els darrers dos mesos amb una taxa de positius del 7.88%  (d'aquests més del 80% sense símptomes). La taxa  efectiva reproductiva entorn d'1(1 contagiat de la mitjana per persona infectada). 

Estem en situació d'alerta amb control raonable. La Comunitat de Madrid està en un risc de rebrot el triple que Catalunya. 13.222 persones mortes per la Covid-19 a Catalunya.  La letalitat en població estimada infectada és inferior a 1%. 719 ingressats a Catalunya per COVID i 127 persones en llits de crítics.

Jo formo part d'una generació crescuda en el postfranquisme, de dita prosperitat, on la família i la societat intentava donar certeses a través de la formació, del treball fixa, d'unitats familiars estables, de la casa i la feina per tota la vida en la proximitat. Els nostres avis i pares que havien viscut la misèria, la guerra, la repressió, el llarg franquisme i la falta de llibertat volien per nosaltres llibertat i progrés.

Els nostres fills han nascut i viuen immersos en la globalització i en el canvi d'època. Encara pensàvem que eren època de canvis. La mundialització de totes les esferes de la vida personal i col·lectiva, el canvi climàtic, la societat de la informació, el valor de la immediatesa, la precarització del molts treballadors qualificats, la transformació de totes les unitats de convivència, l'èxit de l'envelliment, la fractura generacional... generen inseguretats i molt poques certeses i desconfiança envers la política, l'economia.

Els joves són la primera generació, després de les grans guerres del segle passat, on la incertesa forma part de la vida. La primera generació en democràcia (amb tots els seus defectes) que els nostres fills tenen menys oportunitats de progressar que els seus pares.
 
La pandèmia ha sigut l'esclat que ens ha posat davant del mirall dels reptes pendents. Models socioeconòmics, culturals, mediambientals locals i globals. L'educació ha de tornar a ser el pal de paller de la transformació personal i comunitària. Com eduquem per la incertesa en un context de tanta incertesa?

Cal tornar a buscar algunes seguretats necessàries per a l'equilibri personal i construir d'acord amb els valors compartits. El coneixement i la ciència ha de tornar a ser prioritaris, no com a dogma però com a referents.

Aquests dies de retorn a la presencialitat a les escoles i a la universitat serviran per a l'assaig de la llibertat i la responsabilitat, de la capacitat de gestionar la incertesa, les complexitats. La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, hereva de la millor tradició catalana, aposta per tornar a obrir els centres educatius. Reclama que els protocols sanitaris ajudin als protocols educatius.

Tornar a enfortir la xarxa educativa comunitària. Confiar en l'autonomia dels centres i la capacitat tutorial. L'objectiu de l'educació, afirmen, és la qualitat i l'equitat, per poder donar habilitats per/en les incerteses. La meva experiència personal en la Facultat de Medicina de la UVIC-UCC confirma la necessitat d'apostar per la presencialitat majoritària a les aules amb la màxima seguretat possible.

Els estudiants de Medicina, els professors, volen i necessitem estar junts i poder fer pràctiques clíniques. Seria molt difícil formar metges/metgesses competents sense aquesta. La professió mèdica ha de gestionar diàriament incerteses davant del pacient, de la seva família, dels equips i això s'ha d'aprendre fent. Aules obertes i segures aprofitant el coneixement actual de la infecció del SARS-CoV-2, de la capacitat de cribrar, i de les TIC que permeten adaptar la formació en línia en confinaments o en classes que no requereixin presencialitat.

Ser metge des de l’humanisme i la ciència. Tornar al valor de l'educació és el camí per construir certeses dins la incertesa. Acompanyar i valorar la professió educativa. Construir comunitats educatives.

Deia Jean Piaget: "L'objectiu de l'educació és crear persones que puguin fer coses noves en lloc de repetir les que altres generacions han fet". Rellegim a la mestra i pedagoga Teresa Codina (Honoris Causa de la UVIC-CC i medalla d’or de la Generalitat) en “Educar en temps difícils: escola Talitha 1956-1974”