Por. És la paraula que, a hores d'ara, s'ha instal·lat al Palau de la Moncloa. Les eleccions del 28 de maig no arriben en un context bo per als socialistes, i Pedro Sánchez i el seu equip estan preocupats. Pels passadissos del recinte governamental fa dies que hi campa el fantasma de les municipals i les autonòmiques de 1995.

Ara el PSOE està castigat pels problemes amb els seus socis de coalició i per com la dreta ha aconseguit demonitzar els seus pactes, així com algunes de les seves polítiques. En aquelles autonòmiques i municipals, els socialistes estaven ferits per la crisi econòmica de la ressaca del post-92, pels escàndols de corrupció que corsecaven el partit i l'administració, i pel desgast dels tretze anys de l'exercici del poder de Felipe González. Els socialistes van perdre el País Valencià i Madrid d'un sol cop. Joan Lerma i Joaquín Leguina van ser desallotjats del poder per Eduardo Zaplana i Alberto Ruíz Gallardón i, menys d'un any després, el març de 1996, José María Aznar va guanyar-li unes eleccions avançades a González. Va ser president gràcies a un pacte amb CiU, el del Majestic, que va passar de sostenir l'executiu del PSOE a fer el mateix amb el del PP.

Aquelles eleccions de 1995 van instal·lar de forma definitiva la percepció de final de cicle. Fa cinc anys que Sánchez governa a empentes i rodolons i, ara, amb la imminent presidència espanyola de torn de la UE i quan queden només set mesos de les eleccions generals, ha d'evitar que això passi. Pel que representa i també perquè el PSOE es quedaria pràcticament sense palanques de poder territorial. És molt difícil guanyar unes generals quan no es governa Catalunya, Andalusia, el País Valencià i Madrid.

Hi ha preocupació pel País Valencià, pel resultat a les Corts i també pel que pugui passar a l'Ajuntament. Que Podem obtingui o no representació pot decantar la balança entre el bloc de dretes i el d'esquerres. I els socialistes tampoc les tenen totes a l'Aragó, on l'àmplia oferta de formacions regionalistes els pot debilitar més i donar el triomf al PP. Si hi ha un dirigent del PSOE que ha comprat el discurs i el marc de la dreta espanyolista és Javier Lambán, i ara això el pot devorar.

Per això és tan important Barcelona per al PSOE. Sánchez s'abocarà en la campanya a la capital catalana perquè és l’únic guany que pot tenir la nit del 28. La resta de satisfaccions consistirien a no perdre el que ja té. Per això Sánchez tancarà la campanya a Barcelona i aquesta setmana ja va investir Collboni en l'ambaixador de les seves polítiques. Vol projectar la idea que votar Collboni és avalar-lo a ell. El PSOE s'arrisca a perdre diverses autonomies i l'alcaldia de Sevilla, però no té a l'abast cap altra gran ciutat. Madrid està fora del seu radar, i a Bilbao i a València només aspira a seguir exercint de soci.

La ciutat comtal és, en canvi, cobejada encara que, en aquest cas, la seva victòria no castigaria al PP, el rival a abatre. Sánchez somia en Barcelona, i per això hauria preferit un candidat amb més atractiu que Collboni, que compta amb la lleialtat d'Illa entre els seus actius. Ara el president espanyol està obligat a ajudar-lo tant com pugui; la sort d'un va vinculada a la de l'altre.

Els socialistes creuen que Trias va tenir una irrupció forta, però que el seu efecte s'ha apagat ràpidament, que Colau té un sostre molt clar i que ERC no té opcions reals encara que el seu terra electoral sigui suficient per desbancar a Junts. I estan segurs que l'independentisme votarà menys i que ells estan millor posicionats que Trias i el PP o Vox per endur-se la principal porció de la bossa electoral de sis regidors que Manuel Valls va aconseguir el 2019.

Ara no anirà del procés ni de prometre el Senat a Barcelona o una cocapitalitat que, vista l'embranzida de Madrid i el palanquejament de recursos dels darrers anys a costa de l'anomenada Espanya buidada, sonaria com una broma venint d'un president espanyol. Ara, i més enllà del necessari debat sobre el model de ciutat que Collboni no defuig, Barcelona serà presentada com el dic de contenció contra la dreta a Espanya, com el revulsiu per allunyar el fantasma de l'any 95 de la Moncloa.