Quebec és un bon exemple d’un present i un futur que podria esdevenir-se per a Catalunya. Un país que va intentar assolir la independència i que –tot i fracassar– continua lluitant per mantenir una identitat pròpia i una llengua diferent a l’hegemònica a l’estat. Ara que els partits catalans han recuperar capacitat negociadora, farien bé d’estudiar com s’ho fan els quebequesos per resistir i no diluir-se en el Canadà anglòfon.

No fa gaire ha entrat en vigor l’anomenada Llei 96, que cerca reforçar la posició del francès al Quebec. Una llei aprovada pels quebequesos i acceptada per Canadà, que obliga a les empreses de més de 25 treballadors a establir el francès com a llengua d’ús interna i externa. O que augmenta els diners per a l’ensenyament del francès als que no la tenen com a primera llengua.

La Llei 96 també garanteix que els consumidors seran sempre atesos en francès i –sobretot– reconeix que el Quebec és una nació i que el francès és la seva llengua. L’abast de la nova legislació és molt ampli, i ha superat la resistència dels anglòfons que han fet mans i mànigues per evitar que entrés en vigor, sense aconseguir-ho.

Avui per avui sembla inimaginable obtenir per a la llengua catalana a Catalunya un estatus la meitat de favorable al del francès al Quebec. Per començar, Espanya no és un estat federal i no reconeix les nacions que la integren com a subjectes polítics. Però no és menys cert que la conjuntura política ara torna a donar una posició de força als partits polítics catalans a Madrid.

Aconseguir que es pugui parlar català al Congrés o l’oficialitat a Europa (avui per avui només anuncis d’escassa possibilitat de concreció) és un pas endavant innegable, però no és menys cert que des de Catalunya hem estat històricament porucs i pocs ambiciosos a l’hora de desplegar la capacitat normativa disponible per protegir i impulsar el català. 

A diferència d’Irlanda, que ha pogut mantenir una identitat nacional tot i renunciar la llengua, Catalunya ÉS la seva llengua. Catalunya deixarà d’existir tan bon punt abandoni el català. Va en camí de fer-ho, per deixadesa dels parlants i deixadesa de les seves institucions. Tan de bo els partits aprofitin les negociacions amb el PSOE per aconseguir la transferència de la capacitat normativa necessària per protegir el català de manera efectiva.