La convocatòria de les eleccions plebiscitàries passades les municipals permet explicar millor el projecte independentista als no convençuts i també dóna temps a Unió per resituar-se, però complica el panorama en el flanc esquerre. Certament, la política és molt dinàmica, sobretot en els temps que corren, i més encara aquí a Catalunya amb el procés d’autodeterminació. No sabem com afectarà realment la irrupció de Podemos en el resultat de les eleccions plebiscitàries del 27-S, però es poden aventurar algunes hipòtesis. D’entrada, tindrà més temps per organitzar-se i preparar-se. En segon lloc, la victòria de Syriza a Grècia i els gestos de fermesa del nou govern grec, en particular el qüestionament de la troica, són factors que li donen aire. Més decisives poden ser encara les properes eleccions municipals i la probable obtenció de regidors en algunes ciutats catalanes, en especial la capital del país, amb tota la projecció mediàtica que això suposa.

El partit de Pablo Iglesias va acordar no presentar-se amb el nom de Podemos a les eleccions municipals, però al 27-S hi anirà en solitari, i el primer que va fer just saber-se la data de les eleccions, va ser negar el seu caràcter plebiscitari. No està clar com es presentaran ICV i Procés Constituent, que a l’Ajuntament de Barcelona van de la mà de Podemos en la llista de Barcelona en Comú–Guanyem, plataforma a la qual la CUP no s’hi ha volgut sumar, precisament per la presència d’ICV, però és fàcil pensar que la no celebració de les plebiscitàries aquesta primavera reforça Podemos de cara al 27-S, i perjudica l’esquerra independentista, inclosa ERC.

Vam perdre molt de temps amb conferències i declaracions inútils dels líders polítics. Les eleccions plebiscitàries s’havien d’haver convocat l’endemà mateix del 9-N, per immediatament ficar-nos de ple en la tasca d’eixamplar l'espai electoral de l'independentisme. Una llàstima. Però aigua passada no fa farina. Hem de mirar cap endavant i anar per feina. Qui sap, potser a Catalunya Podemos acaba sent un bluf. De fet, no té la implantació territorial ni la radicalitat i trajectòria de la CUP o d’ERC. A les eleccions europees de l’any passat, la CUP va decidir no presentar-se perquè la circumscripció en aquest cas és estatal i no tenia cap possibilitat. Podemos va treure 116.996 vots a Catalunya, gairebé fregant els 126.435 vots que va obtenir la CUP a les eleccions del 2012. Ja veurem què passa el 27-S.

Fa quatre anys van sortir escollits a tot Catalunya 9.132 regidors, el 59% dels quals sota les sigles de CiU, ERC, la CUP o Solidaritat Catalana per la Independència (SI), que van suposar només el 41% dels vots, per la forta penetració del PSC, i en general dels partits unionistes, a les grans ciutats. Les eleccions del mes de maig són una bona ocasió per eixamplar la base electoral dels partits independentistes. Hem de ser capaços tots plegats de millorar els resultats del 2011. Cal tenir present que unes eleccions municipals comporten una forta implicació del país perquè mobilitzen molta gent a tot el territori. El PSC, per exemple, sembla que està tenint dificultats per fer candidatures a molts municipis. Potser el president Mas volia prendre el pols del país abans de llançar-se a la piscina de les eleccions plebiscitàries. En qualsevol cas, el nombre de candidats, suplents inclosos, està molt per sobre dels més de nou mil regidors efectivament escollits i a anys llum de la resta d’eleccions. Evidentment, la majoria ho fa pensant en el seu poble o ciutat, però uns ajuntaments governats per partits independentistes facilitaran molt el procés.