Les opinions clares i contundents al voltant de determinats dilemes són un mal símptoma perquè les solucions simples encaixen malament amb els problemes complexos. Les dones cobertes amb el vel integral són un d'aquests dilemes. El burca i el nicab, les peces de roba que tanquen les dones sota una presó de drap, obren mil i un dubtes i tensions. Hi ha la llibertat religiosa i la llibertat d'expressió però també la discriminació de la dona i fins i tot la seguretat ciutadana.

Els límits d'allò que és tolerable a l'espai públic català no s'han fixat amb claredat i ara resulta difícil marcar-los sense topar de cara amb qui els ha sobrepassat. La mirada distant de l'antropòleg potser serveix per valorar el que passa a l'Afganistan però justeja quan queda a tocar de casa. El multiculturalismebusca a la distracció però hi ha un joc de miralls que ajuda a despullar impostures. Seria interessant sentir algunes opinions si el burca fos un costum d'integristes catòlics. Hi hauria més cridoria i una indignació força més desacomplexada.

La comparació és excessiva, potser desafortunada, però una dona tapada amb el burca s'assembla en alguna cosa a una dona plena de blaus. Hi ha indicis d'opressió. Costa de creure que ningú vesteixi voluntàriament una peça de roba que l'aïlli del món. Fins i tot aquelles dones que ho accepten per pròpia voluntat no ho fan, en molts casos, des de la llibertat autèntica sinó condicionades per un entorn asfixiant. Si el país assumeix de debò que les musulmanes de Catalunya són ciutadanes de ple dret no es pot desentendre del seu present i el seu futur. La idea de societat mosaic feta de compartiments estancs de relativisme cultural condemna els que hi viuen a l'eterna alienitat i fa impossible la integració.

El deix de tolerància que relliga la societat catalana genera incomoditat i angoixa davant de qualsevol prohibició prescindible però la inseguretat no justifica la passivitat. L'obscurantisme rebrota i les dones en són les principals perjudicades. El burca i el nicab no són benvinguts a Catalunya i aquest rebuig s'ha de poder fer notar. La prohibició carrega mil i un inconvenients legals i socials. Si s'aplica haurà de ser de manera flexible i acompanyada d'una aproximació delicada al cas per cas però la prohibició te l'avantatge de definir uns límits que fins avui no han estat prou visibles. Tothom no vol dir tot.