L’anunci de la conselleria d’educació d’avançar l’inici del calendari escolar entre el 5 i el 7 de setembre té esvalotats els grups de whatsapp, fins i tot els que res tenen a veure amb grups de pares i mares. La mesura s’ha pres sense haver consultat la comunitat educativa, ni mestres, ni direccions escolars, ni sindicats, ni famílies.  És realment preocupant la desconnexió del govern amb les formes més bàsiques de democràcia, participació i concertació social. Però més enllà de les maneres del govern, la qüestió dels calendaris i horaris escolars és d’una rellevància cabdal.

Entre els arguments adduïts pel president Aragonès, un de molt important: la necessitat de reduir les desigualtats d’oportunitats d’infants i joves de famílies amb pocs recursos que no poden costejar activitats de lleure durant les vacances.  Ara bé, si la qualitat educativa està al centre d’aquesta reforma, la resposta no pot ser només allargar el calendari escolar per reduir el temps que les famílies han de recórrer a casals i extraescolars per no poder atendre als infants i joves per incompatibilitat amb els horaris laborals.

La recerca existent apunta als beneficis de les activitats extraescolars, siguin durant el curs o en forma de casals en època vocacional, per al desenvolupament d’infants i joves. De fet, per als alumnes més vulnerables, “participar en determinades extraescolars equival al guany de dos mesos i mig de progrés acadèmic en un curs escolar”. Per tant, per reduir desigualtats, la qüestió no seria que les famílies no hagin d’acudir a aquests espais, sinó que calen recursos perquè tothom tingui accés a aquestes activitats.

Fent referència als motius “pedagògics” del canvi de calendari, el conseller Cambray apuntava a unes vacances d’estiu “massa llargues”, perjudicials per a l’aprenentatge i l’adquisició d’hàbits. Els missatges de whatsapp es multipliquen lloant models al nord dels Pirineus amb vacances més distribuïdes al llarg del curs. Es tracta, però, de models que no veiem aplicables al nostre context donades les reticències a aplicar el mateix criteri a les vacances de pares i mares. El que ve a ser la poca consideració de patronal, administració i legislació laboral per la conciliació entre la vida laboral i la personal.

Aquesta és la primera i principal raó adduïda pel Govern per fer el canvi de calendari, conciliar amb els calendaris laborals de pares i mares. No deixar de ser una bona notícia que es prenguin decisions per avançar en la conciliació entre la vida laboral i personal. Malauradament, queda molta feina per fer en aquest àmbit. Com diu un dels missatges que he rebut aquests dies “tot es redueix a la voluntat política de posar en el centre les persones”.

Cal que canviïn moltes coses per arribar a un model realment conciliador. Un model d’escola, de treball i, en definitiva, d’economia i de societat, que posi al centre la vida i no la productivitat. Cal avançar en la racionalització dels horaris, els escolars, els laborals, els comercials, fins i tot els televisius. Per a això cal avançar en nous models que tendeixin a reduir les jornades laborals i a repartir el treball. Però tot el treball, el remunerat i el no remunerat, és a dir, també aquell que fem principalment les dones, que no es paga, que és invisible i que sosté tota la resta.

Una renda bàsica universal seria una mesura que afavoriria enormement aquest model conciliador, així com una major equitat en els salaris, partint de l’increment del Sou Mínim Interprofessional però també començant a plantejar “sous màxims” (a través de la fiscalitat). Calen més i millors recursos a les escoles, però també en l’àmbit de les “extraescolars”, perquè els espais d’esports, lleure i oci també són altament formatius. No només es tracta d’aparcar els fills i les filles mentre els adults treballem. I sobretot, cal molta voluntat política i molta conscienciació social per avançar en el que hauria de ser un canvi de paradigma. Canviem el calendari escolar per canviar-ho tot!