La fase final del Procés comença demà. Ferran Casas deia ahir en el seu article que l’independentisme ha anat perdent innocència amb el pas dels mesos, que ja no és tan naïf i crec que té raó; tot i que encara vivim algun episodi happy flowers, com ara el protagonitzat fa uns dies por la portaveu de la Generalitat demanant al govern central que vingués al Parlament a explicar com pensa frenar un referèndum unilateral. La incògnita és saber quants milers d’independentistes dels dos milions llargs de participants en eleccions, processos participatius, plebiscits i festes nacionals estant disposats a assumir el plus de compromís i de risc implícit en intentar guanyar el partit al carrer.

La crida a fer costat a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau no tindrà cap efecte sobre els jutges. Amb gent a sense gent als voltants de l’Audiència, els membres del tribunal hauran de donar moltes voltes a la jurisprudència per traduir la desobediència política dels acusats en la desobediència jurídica que podria convertir la seva actuació en delicte. Tanmateix, no és l’aparell de justícia el que a partir de demà s’enfronta al seu futur, és l’estratègia de la revolta cívica la que passarà el seu primer examen. La nota obtinguda per la mobilització donarà a conèixer el grau d’ebullició i d’indignació existent entre la classe mitjana sobiranista i permetrà començar a fer càlculs de probabilitats d’èxit i fracàs del full de ruta.  

El desenllaç no està escrit perquè el carrer incorpora un factor d’aleatorietat, inexistent en el marc institucional. Probablement és l’únic lloc en el que el Procés es pot moure en les actuals circumstàncies d’immobilisme polític, però sabent que l’escenari ha estat elegit pel govern de Rajoy. La concentració multitudinària és propícia a l’error. La pressió permanent al carrer contra un estat de dret homologat no és només qüestió de quantitat sinó també de qualitat dels mobilitzats i, sobretot, quedarà a expenses de la lectura que en facin els observadors internacionals. Està per veure si tots es posaran del costat dels indignats, com els ha demanat el president d’Òmnium.