És evident que la política, entesa com a servei públic, ha patit els darrers anys un descrèdit considerable que s'incrementa cada cop que es descobreix un nou cas de corrupció. Alhora, i com a reacció, tots plegats estem aprenent a valorar, potser més del que ho fèiem abans, l'exercici decent de la cosa pública. En aquest sentit, un element fonamental és que els càrrecs electes exerceixin com cal el compromís adquirit amb la gent que els ha votat.

No vivim en una societat de criatures inexpertes que no són conscients del que fan. Quan hom vota una o altra formació política ho fa sabent a qui està votant, i tant li fa el caràcter de la votació. Dit en altres paraules: encara que estiguis decidint qui poses al capdavant de la gestió municipal del teu poble o ciutat, si has votat un partit independentista saps que has votat un partit independentista.

D'acord, ja sabem que la qüestió nacional difícilment afectarà la col·locació de papereres als carrers, l'obertura d'una nova plaça pública, la gestió d'un teatre municipal, la concessió de beques menjador o l'adequació d'habitatge social. Excepcionalment, però, el debat sobre el concepte d'independència arriba també a les instàncies municipals. I en moments polítics com el que viu Catalunya ara mateix, la qüestió nacional perd fins i tot el caràcter d'excepció. Esdevé habitual.

Ras i curt: dubto molt que cap votant de qualsevol de les formacions independentistes majoritàries a la ciutat de Reus posés el crit al cel quan el consistori va votar i aprovar la seva inscripció a l'Associació de Municipis per la Independència. Més aviat el contrari: senzillament, en aquest cas les persones escollides van actuar en conseqüència amb el que havien dit –i segueixen dient- en declaracions públiques, articles a la premsa i programes electorals de tota mena.

Que una formació independentista voti a favor que l'ajuntament del seu municipi entri a l'AMI i passi a pagar-ne la corresponent quota, a banda de ser d'allò més lògic, és una manera de complir el mandat que els votants li han encarregat. Allò que, com dèiem al principi, malauradament no passa sempre ni de bon tros. És, per tant, una manera de tornar a dignificar la política.

El que no la dignifica en absolut, el que ensenya la cara més barroera del fet polític, el que evidencia que hi ha gent a qui el sentir majoritari de la població on viu els preocupa tan poc com la pèrdua de categoria planetària de Plutó, és el que ha fet Ciutadans a Reus: intentar guanyar per via judicial allò que no ha guanyat a les urnes. On no els va anar gens malament, per cert. Van treure el doble de regidors que ERC, per exemple.

Però el seu plantejament nacional, al consistori reusenc, està en clara minoria. No cal que el comparteixin, evidentment, però sí que el respectin. I no tan sols no ho han fet, sinó que amenacen amb exportar la seva actitud al conjunt del país. No crec pas aixecar la llebre si dic que qualsevol dia, a qualsevol de nosaltres, ens pot tocar també el rebre.

El que ha fet Ciutadans a Reus, amb l'ajut d'una autoanomenada Societat Civil Catalana que va contra la majoria de la societat civil catalana, és el mateix que han fet, fan i faran el Tribunal Constitucional, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la Fiscalia General del Estado, la Audiencia Nacional i tot el conjunt d'institucions que defensen posicions radicalment minoritàries a Catalunya: actuar a la desesperada per anul·lar les decisions de la major part de la nostra societat.

Perquè ni la Carme Forcadell, ni l'Artur Mas, ni la Joana Ortega, ni la Irene Rigau, ni en Francesc Homs, ni en Lluís Corominas, ni l'Anna Simó, ni en Joan Josep Nuet, ni la Ramona Barrufet, ni la Montse Venturós, ni en Joan Coma, ni la majoria dels regidors de Badalona, ni la majoria dels regidors de Reus, ni tants i tants altres que vindran, no han fet ni faran res de manera improvisada, perquè sí, perquè s'hagin begut l'enteniment o qualsevol cosa per l'estil. Ho han fet, ho fan i ho faran perquè nosaltres els hem escollit perquè ho fessin.

No sóc qui per dir a l'ajuntament de Reus com ha d'actuar. Però espero que es mantinguin ferms i no cedeixin, com espero i desitjo que no cedeixi cap dels ajuntaments –inclòs aquell del qual formo part- a qui és molt probable que tard o d'hora els toqui el rebre. Perquè som independentistes i, sobretot, perquè ens ha triat una majoria independentista. Diguin el que diguin els tribunals.