L’estiu del 2014 el president Artur Mas va visitar Mariano Rajoy amb un memorial de greuges de 23 punts. Una de les frases cèlebres de Francesc Cambó diu que “hi ha dues maneres segures d'arribar al desastre: una, demanar l'impossible; una altra, retardar l'inevitable”. Aquest document, com posteriorment ho seria el 9N descafeïnat i com abans ho havia estat la reivindicació del pacte fiscal, era una mesura més per intentar retardar l’inevitable.

Entre les reivindicacions que s’hi enumeraven hi havia, literalment, temes com el desenvolupament de l’Estatut d’Autonomia, l’incompliment dels compromisos amb Catalunya en matèria cultural, l’incompliment de les sentències del Tribunal Constitucional favorables a la gestió territorial del 0,7% de l’IRPF o la invasió competencial de la Llei de Garantia de la Unitat de Mercat. Estem molt acostumats a sentir, des d’instàncies espanyoles, la cantarella cínica aquella que diu que cap govern no es pot saltar la llei. La realitat és que l’Estat espanyol viola constantment les seves pròpies lleis i el que es venia com un cop de puny del president sobre la taula de la Moncloa no era més que una petició perquè es complís allò promès. Cap pas endavant.

Aquesta setmana he llegit, astorat, que Pedro Sánchez ha tret la pols a aquest document per oferir el compliment dels famosos 23 punts a Convergència i Esquerra com a contrapartida a la seva investidura. El que està dient aquest candidat a la presidència del govern espanyol és que la seva gran oferta serà pagar allò que es deu, que és el que fa tota persona decent sense imposar condicions prèvies.

Com si no n’hi hagués prou amb una estafa, el PSOE també està parlant públicament i sense enrojolar-se, d’una reforma de la Constitució per tal que la Carta Magna desenvolupi “el concepte d’Estat federal”. Tots sabem que això no passarà per diversos motius. El primer és que no es pot reformar la Constitució sense comptar amb el Partit Popular, que no té cap intenció de modificar l’ordenament territorial de l’Estat. Però el segon, la qual cosa ens permet destacar el cinisme socialista, és que el PSOE tampoc té cap intenció de modificar-lo ni pot fer-ho: són els territoris on el PSOE té més suport els més beneficiats per aquesta situació injusta.

Cap canvi substancial pot venir de la composició del Congrés dels Diputats. És possible que algun dia l’estat espanyol actuï d’una manera raonable, no ho descarto. En tot cas passarà quan nosaltres ja no hi siguem i la nostra marxa hagi estat  l’escarment necessari per  a començar a prendre’s les coses seriosament.