El CIS ha publicat aquest dimarts els resultats del seu darrer baròmetre, corresponent a l’abril del 2017. Observem pocs canvis substancials (el que en termes estadístics anomenem canvis significatius) en les principals actituds i comportaments dels ciutadans a l’Estat. De fet, potser la notícia més rellevant és que, en cas de celebrar-se eleccions generals pròximament, el PP podria perdre fins a un punt i mig percentual en la seva intenció de vot respecte de l’enquesta de gener (en què havia pujat). Amb tot, aquests resultats permetrien al partit conservador reeditar els obtinguts en els comicis del 26 de juny.

El PP sembla, doncs, que està ben assentat en el panorama polític espanyol i que poques coses el poden pertorbar. Tanmateix, una mirada més acurada en l’enquesta ens permet veure que hi ha probablement dos fenòmens relacionats amb el moment polític en el qual vivim i que podrien estar empenyent el suport als conservadors en dues direccions oposades. Per una banda, els casos de corrupció que, tot i que majoritàriament descomptats pels votants del PP (ja des d’abans del serial d’eleccions del 2015 i 2016), podrien estar mínimament desgastant els populars. 

Per altra banda, la situació econòmica. Les darreres enquestes del CIS ens mostren un encara lent però sistemàtic increment en la valoració que els ciutadans fan de la situació econòmica de l’Estat (si ens fixem en les expectatives, aquestes són una mica millors). Aquest factor, encara que pugui semblar totalment desconnectat amb l’evolució del suport del partit de govern, s’ha demostrat des de la ciència política com a altament rellevant a l’hora d’explicar el suport electoral. Així doncs, tot i que un element podria estar potencialment deprimint el suport al PP -la corrupció-, l’altre el podria estar potenciant -l'economia-, cancel·lant-se així l’impacte global observat.

Tal com comentàvem al principi, l’enquesta ens deixa però pocs titulars, més enllà d’una certa caiguda de Podem i les confluències, que podria estar beneficiant al PSOE. En tot cas, el que queda ben clar és que la situació política a Catalunya no té ara mateix cap tipus d’impacte sobre la política a escala estatal. De fet, si ens fixem en quines són les tres principals problemàtiques percebudes pels ciutadans, tan sols un 2,6% menciona algun tema relacionat amb Catalunya, percentatge que no varia substancialment de l’observat en les darreres enquestes. Entre les principals preocupacions hi destaquen l’atur (69,6%), la corrupció (42%) els polítics (20,9%), la sanitat (12,6%), l’educació (10,4%), les pensions (4,5%) o la immigració (4%).

Així doncs, mentre la maquinària del Govern de la Generalitat i la de l’Estat treballen a tot gas per, respectivament, promoure i frustrar la celebració d’un referèndum que permetés finalment als catalans expressar la seva opinió sobre el model de país, la política espanyola viu submergida en una letargia, totalment aliena al conflicte territorial. Sembla que els canvis reals a l’estat espanyol promesos des de certs sectors trigaran encara alguns anys a arribar. Malgrat tot, hi ha qui no es cansa d’esperar.