Amb el govern del Regne d’Espanya no guanyem per ensurts, la darrera pensada del president  Rajoy ha estat la liberalització dels horaris comercials, per acabar de rematar al comerç de barri, al comerç de petits i mitjans municipis.

Aquest govern dels disbarats ha parlat mai amb un botiguer? O directament desconeix la existència de “negocis” que no cotitzen a borsa? La bona gent que cada dia aixeca la persiana a les nou del matí i la baixa a les nou del vespre estan al límit, aguantant com poden (en el cas que aguantin). No poden obrir la botiga més hores, més dies, perquè la demanda és la mateixa... repartida en el temps, no obtenen més ingressos però sí que generen més despeses. Els petits comerços ens aquests casos van acumulant pèrdues fins que es veuen abocats al tancament, les grans superfícies poden aguantar, i al final ho compensen ocupant tota l’oferta comercial de la zona.

Cal saber que malgrat la caiguda de les vendes per la crisi, el model comercial català és una garantia de llocs de treball i ho demostren les dades: el passat any 2011 el petit comerç va crear al nostre país 11.000 llocs de treball, a diferència del model Madrid (per entendre’ns) on es van liberalitzar els horaris i alhora enviar 24.000 persones a l’atur per aquest motiu.

Això ja és un motiu suficient per estar-hi en contra, però a més hi ha d’altres raons, més estructurals, més de model, més republicanes, perquè el comerç de barri compacta la ciutat, la fa més pròxima, sense botigues al carrer no hi ha vida, l’espai públic esdevé inhòspit, i les persones ens hi sentim soles i insegures. El comerç de barri sens dubte estimula la cohesió social, evita els barris dormitori i aporta qualitat de vida als ciutadans. Si al teu barri, si a la teva vila, hi ha vida, activitat, comerç, lleure, això ens genera benestar a les persones que hi som, que en gaudim. Ens arrelem al barri on vivim i ens sentim segurs i acompanyats. I afegeixo un tercer factor, d’empatia amb els milers d’homes i dones que treballen en el comerç, els quals també han de poder conciliar la seva vida personal, familiar i laboral, el que serà símptoma d’una societat desenvolupada.

Perquè ens sobren les raons, no cal recordar que és un cas més d’invasió competencial per part de l’Estat, defensarem amb dents i ungles el model comercial català, el model comercial dels barris barcelonins, com un dels elements clau de la capital de la República Catalana, ERC  estarà al costat dels eixos comercials que són els que enforteixen el comerç de barri, els que donen servei de proximitat i cohesionen. Uns eixos comercials forts són els únics que poden plantar cara a la pressió de les grans corporacions, al xantatge dels lobbys comercials. No s’hi val a badar que el comerç de barri no es rebaixa!