Que passin els dies de campanya de les municipals i autonòmiques aviat perquè l’endemà del 22 sembla que descobrirem una altra veritat. És un dels efectes que ha comportat el canvi de Govern a la Generalitat. Descobrir una altra situació econòmica, la de les finances públiques, que o bé ens feia viure en un altre món, o el que ens proposa el president Mas és el del Govern d’Esparta.

Com pot ser que només sigui a Catalunya, sempre pionera, allà on es produeixin aquestes retallades, aquesta revisió aguda dels plans de futur? No ho sabíem abans perquè hi havia unes eleccions pendents? Posem-nos a tremolar doncs, si ha de passar el mateix a les ciutats i pobles, i a les comunitats autònomes on hi hagi un canvi de Govern. Perquè és de suposar que si no hi ha canvi de color, la situació i el ritme serà el mateix que s’hagi dut fins ara, no?

Res serà com abans. I no serà necessàriament millor, o en tot cas, tan abundant. L’austeritat, que és un valor que sembla que recuperarem a marxes forçades, per davant del de l’esforç que és la bandera dels temps que han canviat. I en què es traduirà això ens els pressupostos? Uns pressupostos que per primera vegada en 30 anys seran inferiors als de l’exercici anterior. I que sense descuidar els fonaments de l’estat del benestar, han de servir també per lluitar contra l’atur.

El president Mas, ha tornat a explicar, un cop aprovat aquest dimarts pel consell de Govern, els grans eixos que li van donar la investidura. No se sabia ben bé, si era amb intenció de demanar 100 dies, i de tornar a explicar millor el seu pla d’actuació, després de constatar que la tisora ha estat l’única icona que han generat els 100 primers.
 
És després de les eleccions, que sabrem en què queda el fons de competitivitat. Sembla que aquesta és la petició de Zapatero. Que no es parli dels 1450 milions del fons de competitivitat en campanya, no fos cas que s’expliqués que era una cessió davant dels catalans.