El govern de la Paeria utilitza arguments jurídics per rebutjar la preferència de la llengua catalana al consistori. Les sentències que els tribunals han aplicat a altres administracions avalen les raons de l’executiu d’Àngel Ros, que acusa els partits sobiranistes de crear una polèmica inexistent sobre aquesta qüestió. Realment és un conflicte inventat aquest? No.

El perill de retrocés del català a la Paeria de Lleida és real perquè C’s, que va firmar un acord de cartipàs amb el PSC que concretava una modificació del Reglament d’Usos Lingüístics (RUL), s’ha marcat com a objectiu una Paeria “completament bilingüe” a final de legislatura. La clau de volta del conflicte té la base en aquesta voluntat i no pas en l’explicitació o no de la preferència del català al reglament. Dit d’una altra manera; el català pot no ser considerat “oficialment” preferent, però si la resta d’articles el signifiquen com a prioritari, com ara passa, aquest caràcter preferencial és poc més que anecdòtic.

Ara bé, si la intenció del soci del PSC en aquesta qüestió és començar a garbellar l’actual reglament per equiparar les dues llengües i carregar-se la protecció que ha de tenir l’idioma minoritari, la cosa ja pren un altre caire i consolida la sospita que el català pot perdre la seva preferència “de facto” en benefici del castellà. Socialistes i ciutadans porten mesos parlant de la modificació del reglament, i serà interessant veure les línies vermelles que posarà el PSC davant la sacsejada que vol fer C’s per avançar cap a un nou model lingüístic que els socialistes mai s'havien plantejat fins ara.

Aquesta situació planteja dues preguntes: fins a quin punt està lligat Àngel Ros per C’s? té marge per negar-se a acceptar les propostes d’un partit que li esta servint de crossa per sobreviure políticament?