El moviment de base independentista ha fet gairebé tota la feina prèvia necessària per fer d'aquest país un nou estat d'Europa. Ha aconseguit augmentar el seu volum fins a esdevenir la força política hegemònica a Catalunya i ha fet saltar pels aires el sistema de partits vigent des de la Transició. Ara és el temps de la política.

Arribats a aquest punt, poca cosa més hom pot fer per eixamplar el suport dels catalans a la independència. Els que s'oposen per raons ideològiques o d'identitat, no canviaran per parer fins que la nova república s'hagi consolidat de forma definitiva, i potser mai no ho faran. 

Els indecisos, però, aquells que han votat opcions trencadores de l'statu quo però que no veuen del tot clar que la independència pugui millorar les seves vides, necessiten quelcom més que discursos abrandats i manifestacions massives. Necessiten propostes concretes i directes.

La llei que aprovarà demà el Parlament, que anul·la els judicis franquistes n'és un bon exemple. Les famílies que fa 40 anys que esperen que la democràcia de baixa intensitat sorgida del pacte de la Transició faci el pas de reconèixer i reparar les represàlies il·legals patides per centenars de milers de víctimes, celebraran que sigui el Parlament de Catalunya, en exercici d'una sobirania i unes competències que es remunten molt més enrere que la Constitució de 1978, qui faci el pas imprescindible per tancar unes ferides que ja fa massa temps que romanen obertes.

Que les lleis de Transitorietat Jurídica i de l'agència catalana de la seguretat social contemplin una pujada immediata de les jubilacions i pensions, a banda d'altres prestacions que es puguin millorar, és un argument contundent i poderós, que a més a més es pot demostrar ràpidament que és perfectament factible, perquè Catalunya té una capacitat de generació de recursos clara i provada.

Aquests dos exemples s'hauran de multiplicar en els propers mesos, per posar sobre la taula els avantatges reals i immediats de la independència. Alguns líders polítics que malden per evitar definir-se ho tindran cada cop més magre, perquè les mateixes bases dels seus partits els exigiran mullar-se.