Amb Xavier Flores, secretari general d’infraestructures del Ministeri de Transport, l’enginyer, home que coneix també per la seva etapa de gestió al Govern de la Generalitat, necessitat i realitats del país com pocs, i amb Josep Vicent Boira, geògraf Coordinador del Govern espanyol pel corredor del Mediterrani, al costat, moderant-los aquest dijous a la VIIena Jornada Turisme, territori i societat, que organitza la Fundació Jordi Comas Matamala, tenia la impressió que el futur només pot ser necessàriament millor.

Les jornades que es van fer a Cap Roig, exploraven les tendències econòmiques, i la incidència de la cultura, l’esport, el paisatge, l’arquitectura en l’activitat turística, i també en allò que ens aporta als residents. És a dir la millora en les infraestructures que pensant en allò de facilitar que ens visitin, i que l’experiència de l’arribada i tornada a casa dels turistes acaba pesant molt en la impressió que tenim quan viatgem, ens acaba beneficiant de retruc. Com deia Capri, ells se’n van, però la infraestructura es queda.

És clar que perquè el futur sigui millor cal que les infraestructures siguin ben pensades i que funcionin. En el cas de les connexions de l’AVE amb els aeroports de Girona i de Reus, el Ministeri avança a termini als estudis de demanda. Són obres que es fan al marge del que acabi passant amb l’aeroport d’El Prat, i amb la solució que s’adopti per millorar-ne la intercontinentalitat. Seran obres que han de fer funcionar millor el país, com aquest corredor, que fa més de cent anys que se’n parla, i que a diferència del traçat de les línies d’Ave, passarà per més de 15 ciutats de cent mil habitants.
 
En aquesta matèria ja sabem que encara que els romans haguessin traçat la Via Augusta, costa anys i panys que s’accepti que és a la línia mediterrània on població i activitat fan necessari que hi hagi aquesta opció ferroviària. Per què és clar que la descarbonització passarà per la mobilitat elèctrica, a l’hidrogen i als nous combustibles verds que apareixeran, però què és sinó el tren? La manera de descarregar autopistes saturades de camions, o aeroports per fer trajectes més abastables? Per què no passa? Per què tot va tan lent sempre en la presa de decisions? Els diners hi són, els impostos els paguem, cal donar una empenta a aquest seguit d’obres que s’eternitzen, i que passen per trens, no només l’alta velocitat, sinó especialment Rodalies on ens hem acostumat al drama dels incidents, retards, i un servei que impacta tant en els residents com en aquests turistes que volem cuidar. Quan no és un llamp, és un arbre o uns vàndals.
 
En aquestes mateixes jornades, a Girona, parlant amb responsable del sector del transport de camions, em feien notar la dificultat que tenen per trobar xòfers, conductors disposats a treballar. En venen del centre d’Europa i fins i tot de Cuba, perquè els d’aquí o bé troben les condicions d’una feina que exigeix jornades llargues i fora de casa, i que no els satisfà el sou que reben. Passa en general al sector serveis, a la restauració, al personal dels supermercats.
 
El futur ha de ser millor, per això s’haurà de mirar de capgirar una situació com la de l’escalfament planetari on la mà de l’home ha estat el tot, i que ara ens fa que tinguem un abril o un maig amb temperatures de juliol o agost. Vivim escanyats amb una sequera que tampoc resoldrem a temps, si no plou i força les pròximes setmanes. Ja sé que no es pot estar mirant al cel contínuament, que cal accelerar allò previst pel que fa a dessaladores, aprofitament i evitar fuites, però un xàfec ens ajudaria a baixar l’amenaça de l’excepcionalitat i de retruc el risc d’incendis.
 
Tenim el cosmos amenaçat i unes dosis de caos que ens hauríem d’estalviar, ja sigui a Rodalies, ja sigui amb les proves d’oposicions de funcionaris, que es tornaran a repetir, enmig dels retrets entre Govern i l’empresa Geos subcontractada per fer unes proves com mantes vegades s’han fet en aquests anys d’autonomia. Com era allò de Governar bé per convèncer tothom que els catalans ho tindrem tot pagat?