
ARA A PORTADA
-
-
Front comú de Catalunya i el País Basc per aconseguir l'oficialitat de les llengües a Europa Lluís Girona Boffi
-
-
Cristóbal Montoro i vuit més: la llista de ministres imputats de José María Aznar Lluís Girona Boffi
-
Montoro es dona de baixa del PP després de ser acusat de beneficiar empreses gasistes quan era ministre Redacció

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Després, el 1898, Espanya perdria les darreres colònies, en el que va ser batejat com “el Desastre”. També aleshores es van donar exemples d’una actitud suïcida per part dels governants, que van enviar a Cuba una flota destinada a una derrota vergonyosa. Salvant les distàncies (però no massa), des de diumenge passat les veus de responsables polítics i opinió publicada espanyola transporta aires d’història passada. Per a les seves hores lívides, a Espanya sempre hi ha un ministre (en aquest cas, el de Justícia!) que, desencaixat, es dirigeix a la “nación”.
El triomf aclaparador de la ciutadania catalana el 9-N és viscut des de l’Espanya oficial com una “afrenta”. “Esto no va a quedar así”. L’esperit del Desastre reneix. L’Espanya oficial, rosegada per la corrupció, desprèn una fortor mortuòria mentre s’empassa el 9-N amb un plor d’infortuni. La classe governant només mira d’ajornar la seva hora mentre les necessitats socials són desateses. Per un poder desproveït d’autoritat moral, fer-se l’home amb Catalunya pot ser una temptació. Però això només empitjorarà les coses. Al final, resulta que és el president del Govern espanyol qui està amortitzat i que els catalans podríem preguntar-nos “no sabem qui mana a Espanya”. Com en el vers de Maragall, podríem dir: “Tot ho perderes (…) On ets, Espanya? No et veig enlloc”.
Pels catalans, però, l’eufòria pot ser una trampa. El Desastre del 98 va deixar l’Estat fora de combat. El catalanisme polític es va concretar en la Mancomunitat. Una majoria de catalans va entendre que aquesta estructura d’Estat era més eficaç i útil que l’Estat establert. Ara convé també saber oferir com a útil per a una gran majoria de catalans el projecte sobiranista. Guanyarem si sabem llegir bé els esdeveniments i les xifres. Si sabem guanyar, serem capaços de no decebre’ns a nosaltres mateixos.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.