La lògica imparable dels fets ha provocat que Artur Mas es desdobli. Hi ha un president de la Generalitat que va anar a Madrid a proposat l’acord fiscal que havia aprovat el Parlament i es va trobar el mur de la vergonya al davant. Un president que va tornar a Barcelona i va refermar encara més el compromís que havia adquirit l’endemà de la manifestació de l’11 de Setembre, que va convocar eleccions i que va anunciar un punt d’inflexió nacional dràstic. I encara, un president que va pactar amb Esquerra Republicana i Iniciativa-Verds el propòsit de convocar un referèndum d’autodeterminació “preferentment en la pròxima legislatura”.

Aquest president s’ha guanyat a cor obert la consideració d’estadista. I també el recel o l’hostilitat de sectors extremadament sensibles de la societat catalana, com ara una part indeterminada però important del món empresarial i financer. Contra aquestes actituds porugues o agressives, Artur Mas ha sabut aguantar la posició. Com ho ha fet igualment enfront d’institucions de l’Estat que han passat a considerar-lo persona extremadament non grata.

Però hi ha també un altre president. És aquell que ha convocat eleccions perquè no tenia una altra opció. Perquè no podia comptar amb el suport de cap partit més per aprovar els pressupostos de l’any que ve, que comportaran una reducció encara més dràstica del dèficit públic. És també el que aviat començarà a patir perquè haurà de pagar la nòmina de final de mes i sap que qui l’ha de facturar el considera deslleial i irredempt. És igualment el que ha demanat 5.000 milions del fons de liquiditat autonòmic i qui espera que siguin efectius per poder tornar els bons patriòtics escampats arreu de la pàtria. I també el que l’altre dia va haver d’anar a la conferència de presidents autonòmics a Madrid i es va haver d’engolir una declaració conjunta de sacrifici injust. És, finalment, el president que potser guanyarà les eleccions però que, si no ho fa per majoria absoluta, tornarà a patir com un bou de jou per aprovar els pròxims pressupostos.

El doctor Artur proposa horitzons de grandesa per a déus i herois. Mister Mas ha d’administrar la misèria que correspon a les pobres criatures terrenals.