Mariàngela Vilallonga necessita unes ulleres i un audiòfon de forma urgent. Quan la consellera de cultura de Catalunya diu que no sap distingir entre els continguts de TV3 i els de qualsevol altra televisió de l'Estat -com podria ser Telecinco- és que realment el seu problema és gruixut.

Els programes i informatius que produeix Televisió de Catalunya no només estan a anys llum dels espais que veiem als altres canals d'Espanya en matèria de qualitat i, segurament, de bon gust. És que, a més a més, hi ha un element diferenciador absolut que és l'ús del català. Mentre a TV3 la llengua catalana és omnipresent, a la resta de les televisions és un idioma menystingut, ridiculitzat o inexistent. Una altra cosa és estar d'acord amb la varietat dels continguts que emet la televisió pública catalana, les seves obsessions monotemàtiques i la persistent contractació de sospitosos habituals que han colonitzat l'antena.

També podria passar que Vilallonga tingui mal sintonitzada la televisió. Si al botó del 3 hi té Antena 3 en comptes de La Nostra, això explicaria que s'hagi esverat tant quan ha provat de buscar programes que enllacin amb les seves coordenades vitals. Si, per exemple, buscava la Lídia Heredia i el que li ha sortit és l'Ana Rosa Quintana, certament el xoc pot haver estat monumental. Ara seriosament: vull pensar que la consellera de Cultura sap que exagera quan diu que la presència del castellà ha augmentat tant a TV3 que, quan fa zàping, no sap distingir entre aquest canal i la resta.

Això d'exagerar està molt bé quan tens converses de per riure. Però que ho faci la primera autoritat en matèria de cultura d'un país i, a més, en prime time radiofònic provoca perplexitat. En tot cas, el que s'espera d'un personatge d'aquest calibre quan l'entrevista un periodista del nivell d'en Cuní, és un mínim rigor i precisió en el llenguatge. És veritat que a Catalunya tenim dirigents polítics que sovint semblen extrets d'un gag de Monty Python, però crec sincerament que la consellera és una persona raonable.

Entenc el que vol dir Vilallonga. L'objectiu fundacional de TV3 és la difusió i la promoció del català com a llengua preferent del país. Aquesta és la seva raó de ser i s'ha de defensar a capa i espasa. A Televisió de Catalunya l'ús del castellà ha de ser excepcional. Jo mateix penso que els catalans hem de ser molt més inflexibles amb l'ús de la nostra llengua. Que estem molt acomplexats i que canviem fàcilment d'idioma quan notem que el nostre interlocutor pot tenir problemes per seguir-nos.

Sembla que, a vegades, haguem de demanar perdó per endavant per fer servir la nostra llengua materna. No en tenim prou amb l'opressió externa: moltes vegades optem per autocensurar-nos. És veritat. Però posar el crit al cel i proclamar que has fet un toc d'atenció als responsables del canal perquè volen emetre sis episodis d'una sèrie relativament bilingüe, fa una mica de riure.

No us podeu imaginar la buidor que em provoquen determinades afirmacions d'alguns polítics catalans. Quan els veig en acció, voldria haver-me equivocat de canal.