El dret al futur

02 de juliol de 2012
Després de l'últim atac del Tribunal Suprem espanyol contra la llengua i contra la convivència a l'escola, vivim una calma tensa. Aquesta vegada el Tribunal Suprem, aplicant la jurisprudència que va establir el Tribunal Constitucional en la seva sentència contra l'Estatut, ara ha fet dos anys, ha anul·lat diversos articles del decret de la Generalitat del 2008 sobre el segon cicle d'educació infantil i sobre la integració de l'alumnat estranger que s'incorpora al sistema educatiu de Catalunya. En ambdós casos la sentència imposa que el català deixi de ser l'única llengua vehicular, tant per als nens i nenes de 3 a 6 anys com per als fills dels immigrants que inicien la seva escolaritat a les nostres escoles.

Tenim tots els arguments pedagògics per defensar la bondat i la utilitat del model d'immersió lingüística. Un model d'èxit avalat pels experts i pels resultats obtinguts. No cal tornar-los a exposar. L'assetjament que pateix el català té una dimensió política, no pedagògica. Obeeix a uns objectius molt clars. I els coneixem perfectament. L'obsessió recentralitzadora de l'estat, aquest acarnissament contra la llengua catalana té com a objectiu final la imposició d'una sola  llengua de prestigi, el castellà, la seva. Ja no se n'amaguen. S'han tret la careta i no dubten a utilitzar la justícia contra la voluntat de tot un poble.

Cal una resposta des de la dignitat col·lectiva. La llengua no és un fet individual. Les llengües pertanyen als pobles que les parlen, són essencials pel seu present, pel seu futur i per entendre el seu passat.

No tenim més temps per perdre. Els nostres enemics van de pressa i no trigarem gaire a rebre l'estocada definitiva en relació amb el català a l'escola. La LEC, la Llei d'Educació de Catalunya, aquesta llei que segons la consellera Rigau, continua garantint la “base legal”per seguir aplicant la immersió lingüística, està també recorreguda als tribunals. Algú pot pensar, després de tot el que estem vivint, que el pronunciament dels tribunals espanyols  serà respectuós aquesta vegada amb el model lingüístic del nostre sistema educatiu?

Davant d'un atac d'aquestes proporcions, quan un tribunal desprestigiat, caducat, amb un president que ha de plegar perquè predica el que no creu i s'aprofita dels diners públics i de seu càrrec però gosa legislar contra el Parlament d'un poble i s'atreveix a trepitjar la legalitat democràtica de Catalunya,  la resposta no pot ser només que uns centenars de persones protestin davant d'un ajuntament. Si tenim dignitat hem de ser capaços de dir “Prou!”. La nostra llengua no és ni prescindible ni intercanviable. Exigim el reconeixement legal que en garanteixi el dret a la continuïtat en plenitud en els seus dominis seculars. Exigim el dret a tenir futur.