A l'esquerp del senyor Scrooge, el protagonista del Conte de Nadal de Charles Dickens, no li agrada Nadal. Fins que arriba el dia que el visiten tres fantasmes per banyar-lo de realitat. És llavors que pren perspectiva i canvia el seu comportament.

Pedro Sánchez és avui aquell Scrooge. A la porta del Congrés ha trucat al fantasma del passat Nadal. Més ben dit, el fantasma de la tardor catalana de fa cinc anys. El fantasma del filibusterisme de la dreta per fer descarrilar iniciatives del govern a qui fan oposició. El fantasma de les amenaces de conseqüències penals d'Arrimadas a la presidenta de la cambra. El fantasma del martell de la majoria conservadora del Tribunal Constitucional marcant el compàs del poder legislatiu. Els qui ara s'omplen la boca, i amb raó, advertint de la ingerència política que implica que un tribunal veti d'antuvi debats parlamentaris que ni tan sols s'han dut a terme, no fa tant aplaudien i fins i tot promovien el mateix que el PP està fent ara amb ells. Valgui pel record la fotografia del trio Iceta-Arrimadas-Albiol a les portes del TC l'any 2015. 

En aquest Nadal present, el deep state espanyol té un nou enemic a batre. Un cop "escapçat l'independentimse", com es vantava Soraya Sáenz de Santamaría en una desvergonyida mostra de la inexistent separació de poders de l'Estat, l'objectiu és ara Sánchez i els seus malèfics sequaços "separatistes i bilduetarres" -així ho escriu l'editorial de La Razón d'aquest divendres-. 

Com va passar llavors, en el pla per derrocar el govern Sánchez és imprescindible mantenir el control del poder judicial, que és l'únic dels tres poders de l'estat que encara pot teledirigir la dreta. I això passa per l'òrgan que el governa, el Consell General del Poder Judicial. Una institució que, segons indica la Constitució, s'ha de renovar cada cinc anys. En fa quatre que s'hauria d'haver fet. Imaginem-nos per un moment que un govern decidís enrocar-se i no convocar eleccions un cop superats els quatre anys de mandat. L'any 2018, en plena ressaca del procés, PP i PSOE van pactar la renovació, però tot va truncar-se arran de la filtració de l'eloqüent missatge del portaveu dels populars al Senat, que en un grup de Whatsapp del partit celebrava haver aconseguit col·locar Marchena com a president del CGPJ per controlar així la justícia des de la porta del darrere.

Igual com en el seu dia l'independentisme va provar de sortejar l'immobilisme del PP tirant pel dret, el PSOE i Podemos han provat de fer via per la porta del darrere, amb una reforma exprès aprofitant que el Pisuerga passava per Valladolid. I això ha provocat un autèntic terratrèmol a la dreta mediàtica, política i judicial que crida literalment a la resistència.

L'escenari que dibuixa el fantasma del Nadal futur és diabòlic. En cinc mesos, eleccions municipals arreu d'Espanya, i d'aquí a un any, les generals. Això amb un PP desencadenat seguint l'estela de VOX i un Sánchez conscient que només li sortiran els números per mantenir-se a la presidència si suma amb aquell govern Frankenstein que no fa tant repudiava Alfredo Pérez Rubalcaba.

La pregunta pertinent és si, com va passar amb el senyor Scrooge, les visions i previsions d'aquest Conte de Nadal a l'espanyola faran un click en el tarannà del senyor Sánchez. Mai no és tard... diuen, diuen, diuen.