Que el moment de triar carrera coincideixi amb la inestabilitat emocional pròpia de l'adolescència (ara que l'adolescència s'allarga per baix i per dalt) és una mala jugada. Perquè, desenganyem-nos: hi ha poques decisions més importants i determinants que la de triar carrera universitària. Potser només n'hi ha una de més transcendent, que és la de triar parella. Però de parelles se'n poden tenir moltes i, en canvi, els col·leccionistes de títols universitaris encara són minoria. De carreres, se'n fan una o dues i para de comptar. Parlo, per descomptat, dels qui tenen la immensa sort de poder-se permetre el pas per la universitat.

Davant d'una decisió tan crucial, els pares edulcoradors poden tenir la temptació de fer creure als fills que no passa res, que si avui no l'encerten ja canviaran d'estudis el curs que ve, o l'altre. Però sí que passa: la vida és curta i el temps de l'aprenentatge pur i dur no dura eternament, al contrari. Desaprofitar aquest període és un mal negoci. Com diu el poeta Joan Margarit, a l'autopista de la vida no hi ha marxa enrere. Avancem cap a la maduresa a velocitat de vertigen i si ens saltem una sortida, ja som a la sortida següent. 

És cert que els estudis superiors ja no són cap garantia de trobar una feina qualificada. Però estudiar continua sent la millor inversió de futur. I les possibilitats que l'itinerari universitari que triem als divuit anys ens acabi condicionant la nostra biografia en molts aspectes són encara elevadíssimes.

Els més de 45.000 estudiants que aquesta setmana han sabut quina carrera els ha estat assignada poden abocar-se a treure'n partit (ningú es penedeix d'haver estudiat per damunt de les seves possibilitats) o poden fer com aquell que s'apunta al gimnàs i el subvenciona a distància. N'hi ha que tenen massa pressa per menjar-se el món a queixalades, i els costa d'entendre que el món tindrà més bon gust amb un expedient acadèmic brillant sota el braç. La llàstima és que això ho veiem clar des d'una perspectiva adulta, i que els adolescents estan programats per no fer-nos gaire cas.