És evident que des d’un punt de vista informatiu és molt més llaminer posar el focus en les picabaralles, les acusacions, les piulades i els retrets creuats entre Junts i ERC que no pas en la qualitat de la gestió pública, el grau d’execució dels compromisos electorals i els avenços o retrocessos en la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya.

La setmana passada es va veure amb claredat amb el viatge de la consellera Victòria Alsina a Estrasburg. La titular del departament d’Afers Exteriors va comparèixer en comissió al Parlament Europeu per presentar un informe conjunt d’una trentena d’entitats subestatals sobre l’implementació dels fons europeus Next Generation. En els passadissos de la seu del Parlament Europeu va parlar amb els periodistes catalans i va explicar el motiu de la seva visita. També va respondre una pregunta sobre les baralles entre Junts i ERC. 

Endevineu quin tall va sortir a les ràdios, digitals i diaris? El de la intervenció transcendental al Parlament Europeu per reclamar la gestió directa des de Catalunya dels fons europeus o el que reclamava a Esquerra que compleixi l’acord de govern? Tots sabem la resposta. El focus mediàtic i polític és sobre les desavinences en el govern, i la gestió queda en un segon terme.

El risc més preocupant és el de transmetre una imatge equivocada d’un govern que no res més que barallar-se i s’oblida de governar i avançar cap a la plasmació de la voluntat d’independència expressada a les urnes per una majoria de catalans. És evident que la convivència entre els dos socis de coalició dista molt de ser harmoniosa i eficient, però també és cert que tots els departaments, els de Junts i els d’Esquerra, funcionen i treballen amb una certa solvència en l’execució d’un pressupost rècord que encara creixerà l’any vinent. 

És comprensible que l’espectacle que ens brinden els partits governants facin emprenyar gran part dels seus votants, sobretot perquè cap des dos aconsegueix superar el dol del fracàs d’octubre de 2017, quan van decidir desactivar el procés d’independència en el seu clímax. Avui cap dels dos no aconsegueix traçar un camí clar cap a la independència. Tant l’opció d’Esquerra com la de Junts es mouen en un mar d’ambigüitats i inconcrecions que desconcerten el votant independentista.

Tot i amb això, cal evitar la distracció de quedar atrapat en picabaralles que són més de forma que de fons i no fan més que fer que Salvador Illa continuï acaronant el seu gatet amb un somriure sornaguer. Tots dos partits saben que estan condemnats a entendre’s i conviure si volen que el govern del país continuÏ en mans del sobiranisme. Mentrestant, cal vigilar i exigir una gestió pública eficient i el compliment del programa de govern en tots els seus aspectes. És aquí on cal posar el focus.