Ara a portada
11 de març de 2015
Personatge ben vestit, guapo, polit, sempre al seu lloc i que comença a fer por. La imatge moderna de la dreta més rància i la nova pròtesi pel PP.
Ciudadanos (Ciutadans, ja no es pot dir) i Albert Rivera se’ls podrien definir com una dreta transversal. La seva estratègia és molt senzilla, recollir els vots de la decepció dels votants de CiU, PSC i PP, com ara ens està demostrant, l’objectiu és obrir sucursals per tota Espanya, no en va per això és un ex empleat de la Caixa. Que ningú s’enganyi amb aquest personatge es podrà formar tranquil·lament un tripartit amb el PP i el PSOE i, així tancar la sortida Podemos. Significatiu ha estat la presència de Pedro J. Ramírez en els mítings de C’s aplaudint fins l’extenuació al seu futur pupil. Aquí a Catalunya portem ben bé deu anys escoltant el què diu i com ho diu. El seu discurs és monotemàtic amb l’anticatalanisme i, aquí rau el seu rèdit electoral. Sota una façana regeneracionista i igualitària oferta valors típics de les campanyes americanes -la cultura de l’esforç, la individualitat, menys Estat, etc.-, però tal com està Espanya en aquests moments unes mesures així només augmentaria encara més la desigualtat. És curiós que el president d’un banc (no diré el nom de l’amo del BBVA), digui de forma reiterativa que el que s’ha de fer és crear un Podemos de dretes. Doncs aquí el tenen: Albert Rivera.
No us recorda res això? Bon orador, líder amb carisma, ambigu, crisi dels partits tradicionals, tot això junt dóna com a resultat el tan temut populisme, o sigui, molta por. Li agraden i molt les entrevistes panegíriques -llevat d’honroses excepcions- de les quals se’n surt sempre amb obvietats i llocs comuns. En definitiva, C’s és un mal de cap que ja ha desbordat a l’altre que era UPyD. Ja se sap, no hi ha pitjor falca que la de la mateixa fusta. De fet, són els que equiparen el “regeneracionisme” amb el “centralisme de tipus homogeni” que vagi acompanyat d’algunes mesures de control sobre l’activitat de la classe política i poca cosa més.
Sincerament crec que Podemos ho tindrà molt cru, no pel que diguin les enquestes, sinó perquè li cauran per totes bandes. El cas del Monedero, que ningú oblidi que va ser una filtració d’algú que se suposa que està allà per “recaptar”, no per “filtrar”. El nacionalisme espanyol procedeix d’una dictadura que ja va fer els seus primers passos moderns en temps de Cánovas del Castillo, i la democràcia i l’estat de dret en aquest país esdevé com una mena de joc de saló, és molt bonic anomenar-la però res més. Els mitjans de comunicació són propietat dels grans fons d’inversió, i això de les “cues al cabell masculí” i, no portar corbata no els agrada gaire. En canvi, un noi al que li queda molt bé el vestit, té una bona col·lecció de corbates, que no és ni de dretes ni d’esquerres, que manté una ambigüitat calculada, fa que molta gent el vegi com el gendre ideal. Molta gent el votarà, cada cop més a mesura que avanci l’operació Ciudadanos que els grans mitjans han posat en solfa. Mentre Podemos s’anirà desgastant -fins al novembre d’enguany se li farà etern- i anirà rebent atacs per tots els flancs, l’atenció es decantarà cap a el noi acabat de sortir de la tintoreria.
S’ha de reconèixer que l’individu en qüestió, té una oratòria fluida i descarada, però d’aquí a pensar que són idees que ens beneficien a tota la ciutadania, hi ha un abisme. Algun cop l’heu sentit a parlar a fons d’economia? Quan alguna vegada ho ha fet, ha passat de puntetes, sense oferir cap mena de solució sòlida, només s’ha centrat en criticar els actuals gestors, però el que farà de ben segur, serà perpetuar el sistema, per tant, confiança molt poca. Tots sabem que l’economia és una ciència despietada, cruel i fosca. De fet, diuen que els taurons no es mengen els economistes per solidaritat amb l’espècie. Albert Rivera, no és un ingenu que no sap res de res, és alguna cosa pitjor. Llegiu sobre el naixement del feixisme d’Angelo Tasca, no tan sols de televisió viu l’home. Això sí, com es passi de graciós o sigui un perill molest pel PP, seran aquests els encarregats de desemmascarar-lo i posar-lo a lloc, són especialistes en arrasar tot allò que els molesta.
Ciudadanos (Ciutadans, ja no es pot dir) i Albert Rivera se’ls podrien definir com una dreta transversal. La seva estratègia és molt senzilla, recollir els vots de la decepció dels votants de CiU, PSC i PP, com ara ens està demostrant, l’objectiu és obrir sucursals per tota Espanya, no en va per això és un ex empleat de la Caixa. Que ningú s’enganyi amb aquest personatge es podrà formar tranquil·lament un tripartit amb el PP i el PSOE i, així tancar la sortida Podemos. Significatiu ha estat la presència de Pedro J. Ramírez en els mítings de C’s aplaudint fins l’extenuació al seu futur pupil. Aquí a Catalunya portem ben bé deu anys escoltant el què diu i com ho diu. El seu discurs és monotemàtic amb l’anticatalanisme i, aquí rau el seu rèdit electoral. Sota una façana regeneracionista i igualitària oferta valors típics de les campanyes americanes -la cultura de l’esforç, la individualitat, menys Estat, etc.-, però tal com està Espanya en aquests moments unes mesures així només augmentaria encara més la desigualtat. És curiós que el president d’un banc (no diré el nom de l’amo del BBVA), digui de forma reiterativa que el que s’ha de fer és crear un Podemos de dretes. Doncs aquí el tenen: Albert Rivera.
No us recorda res això? Bon orador, líder amb carisma, ambigu, crisi dels partits tradicionals, tot això junt dóna com a resultat el tan temut populisme, o sigui, molta por. Li agraden i molt les entrevistes panegíriques -llevat d’honroses excepcions- de les quals se’n surt sempre amb obvietats i llocs comuns. En definitiva, C’s és un mal de cap que ja ha desbordat a l’altre que era UPyD. Ja se sap, no hi ha pitjor falca que la de la mateixa fusta. De fet, són els que equiparen el “regeneracionisme” amb el “centralisme de tipus homogeni” que vagi acompanyat d’algunes mesures de control sobre l’activitat de la classe política i poca cosa més.
Sincerament crec que Podemos ho tindrà molt cru, no pel que diguin les enquestes, sinó perquè li cauran per totes bandes. El cas del Monedero, que ningú oblidi que va ser una filtració d’algú que se suposa que està allà per “recaptar”, no per “filtrar”. El nacionalisme espanyol procedeix d’una dictadura que ja va fer els seus primers passos moderns en temps de Cánovas del Castillo, i la democràcia i l’estat de dret en aquest país esdevé com una mena de joc de saló, és molt bonic anomenar-la però res més. Els mitjans de comunicació són propietat dels grans fons d’inversió, i això de les “cues al cabell masculí” i, no portar corbata no els agrada gaire. En canvi, un noi al que li queda molt bé el vestit, té una bona col·lecció de corbates, que no és ni de dretes ni d’esquerres, que manté una ambigüitat calculada, fa que molta gent el vegi com el gendre ideal. Molta gent el votarà, cada cop més a mesura que avanci l’operació Ciudadanos que els grans mitjans han posat en solfa. Mentre Podemos s’anirà desgastant -fins al novembre d’enguany se li farà etern- i anirà rebent atacs per tots els flancs, l’atenció es decantarà cap a el noi acabat de sortir de la tintoreria.
S’ha de reconèixer que l’individu en qüestió, té una oratòria fluida i descarada, però d’aquí a pensar que són idees que ens beneficien a tota la ciutadania, hi ha un abisme. Algun cop l’heu sentit a parlar a fons d’economia? Quan alguna vegada ho ha fet, ha passat de puntetes, sense oferir cap mena de solució sòlida, només s’ha centrat en criticar els actuals gestors, però el que farà de ben segur, serà perpetuar el sistema, per tant, confiança molt poca. Tots sabem que l’economia és una ciència despietada, cruel i fosca. De fet, diuen que els taurons no es mengen els economistes per solidaritat amb l’espècie. Albert Rivera, no és un ingenu que no sap res de res, és alguna cosa pitjor. Llegiu sobre el naixement del feixisme d’Angelo Tasca, no tan sols de televisió viu l’home. Això sí, com es passi de graciós o sigui un perill molest pel PP, seran aquests els encarregats de desemmascarar-lo i posar-lo a lloc, són especialistes en arrasar tot allò que els molesta.