República o monarquia. Independència o submissió. Drets fonamentals o censura. Pimes i multinacionals innovadores o oligarquies extractives. Democràcia o autoritarisme soft. Llibertat o ocupació.

Poques vegades la tria ha estat tan clara com ho serà dijous que ve. Escarmentats per l'experiència espanyola, el model d'estat de les forces republicanes cada dia s'allunya més del centralisme oligàrquic madrileny. A més, aquests darrers tres mesos han obert els ulls a molts sobre la immutable naturalesa autoritària de l'Estat.

Per altra banda, com explicava en Sala i Martin, els mitjans i partits espanyols estan en fase de crear una nova realitat. Segons ells, hi ha violència a Catalunya, l'independentisme no vol respectar cap legalitat i les empreses marxen del país. Sabem que cap de les tres és certa. Tant se val, el govern espanyol alimenta totes les fake news que serveixin per derrotar l'independentisme. L'objectiu, com el del 155 i totes les accions judicials és posar la por al cos de tots els independentistes. No només volen que tinguin por els polítics, sinó tots els homes i dones del país.

Arribats a aquest punt, amb el govern ocupat pel PP amb el suport imprescindible de Cs i PSC, la única via per mantenir el conflicte polític obert i derrotar l'autoritarisme de Rajoy i el 155 és votar independència. Sabent però, que amb votar independència potser no n'hi haurà prou. Cal votar aquells qui es comprometin a restablir el govern legítim de Catalunya en la seva totalitat i respectant al màxim la seva composició actual, inclosos aquells que són a la presó o l'exili.

Un país no pot tenir dos presidents, perquè no pot tenir dues realitats. Renunciar a restablir el govern legítim seria una manera suau d'acceptar el 155 i que per tant la sobirania de Catalunya només pot existir mentre s'adeqüi als designis de Madrid. Investir voluntàriament algú que no sigui el President Puigdemont és precisament el que Rajoy desitjaria, una victòria pòstuma del 155, una acceptació que som un país ocupat.

Per això aquest dijous 21-D cal que responguem a la violència d'estat amb vots, que és com es fa política al segle XXI. Cal aconseguir una victòria independentista que demostri a Europa i al món que el govern dels catalans el decideixen els catalans, i que el nostre president, el president legítim de Catalunya, es diu Carles Puigdemont. Si ens quedem a casa i perdem, o si abaixem el cap i formem un govern diferent, ja ens podem oblidar de TV3, Catalunya Ràdio i l'escola en català. Si perdem o abaixem el cap canviant el govern legítim, el tripartit del 155 sabrà que té via lliure. El 21-D hem de dir ben clar i ben alt que el govern dels catalans i les lleis dels catalans les hem de decidir els catalans, ningú més.