La tardor del 2017, molts vam creure que si el carrer empenyia el Govern no tindria més remei que tirar endavant amb el referèndum. Va anar una mica així al principi, quan el pla era fer-se fotos amb la papereta a la mà davant dels col·legis tancats per la policia abans que la gent decidís ocupar-los i defensar les urnes amb el seu cos. 

Aviat va quedar clar que el Govern no tenia cap intenció d’aplicar el resultat del referèndum i que la mobilització només li plau quan pot controlar-la i manipular-la al seu favor. És el cas de les manifestacions de l’11 de setembre, on -malgrat que tenen un objectiu marcadament independendentista fixat per l’ANC, que les organitza- els polítics no perden mai l’ocasió d’inventar-se missatges que encaixin amb els seus posicionaments polítics. 

Una cosa ben diferent són les mobilitzacions organitzades pels CDR, que el Govern no tenia cap problema per a titllar-les de violentes en més d’una ocasió, abans que aquesta cantarella acabés quatllant del tot amb l’empresonament de 7 persones. Com que aquestes mobilitzacions no les pot controlar a través de les entitats independentistes, com havia fet sempre, la sospita és permanent i sempre convindrà més introduir en el debat una violència que no ha existit mai per a desmobilitzar tant com es pugui. Només cal recordar que el Govern demana presó als manifestants que protestaven contra el trasllat dels presos el dia que els van dur a Madrid. 

Hi ha qui es pregunta si el Tsunami Democràtic és un altre invent del Govern per exercir el control en la resposta ciutadana a la sentència i evitar que els vagi en contra. El dia que la proposta es va llançar per les xarxes socials, i quan ningú encara no sabia què era allò, tots els polítics van córrer a difondre-ho a l’uníson, assegurant que sorgia de la societat civil. 

Si l’efecte bola de neu no va funcionar la tardor del 17, quan es partia d’una posició de força que ara no es té, aquesta vegada tampoc no funcionarà. La mobilització només servirà per blindar els partits i donar-los aire en la seva deriva cap al no-res.  El soroll cremarà la voluntat de protesta i exposarà més gent a la repressió mentre el govern es veu reforçat en la seva retòrica buida i l’estat consolida l’statu quo per uns quants anys més. Per “canviar l’estat de les coses”, com deia el lema del Tsunami, primer cal no votar mai més aquells que ens han dut fins aquí.