L'activació de l'article 155 ha iniciat el curs aquest dijous al matí, just quan vencia l'ultimàtum que Rajoy havia imposat a Puigdemont. I els fets semblen demostrar que no hi ha diàleg possible amb qui no vol entendre. Si no, és inexplicable que s'activi el 155 malgrat que el president de la Generalitat hagi estat tan clar en la seva carta: el dia 10 d'octubre no es va votar la declaració d'independència. Però el govern espanyol ha decidit tirar pel dret i actuar com si el tràmit fos part d'un guió preestablert.

La resposta no ha tingut en compte la carta de Puigdemont. Molt possiblement, això mateix ja era part del pla, un pas més en la construcció d'un relat propi on poc importa què diu qui és a l'altra banda, on importa poc –o gens– què pensa l'altre, i on de res serveix estendre mans per intentar trobar solucions. Una acceleració dels fets que provoca encara més tensió en una situació prou tensa, a l'espera de la reunió del consell de ministres d'aquest dissabte que posi en marxa els mecanismes d'una intervenció selectiva en l'autogovern català.
 
És qüestió d'hores comprovar quins efectes tindrà l'article 155 en l'autogovern a través d'una aplicació assumida, desitjada i planificada per l'Estat des de fa dies. A la pràctica, la seva posada en marxa només ha hagut d'esperar el tempo més convenient. Però, ni tan sols això farà que l'aplicació sigui ràpida, malgrat que bona part de la societat espanyola reclami severitat i implacabilitat a Rajoy, que és qui té la força, i qui també tindrà –a desgrat seu– la dificultat d'aplicar un article que mai abans no s'ha hagut d'aplicar.
 
A partir d'aquí, tot és un paisatge incert i difícilment predictible. La gran pregunta serà saber la resposta de la societat catalana. Saber si la gent seguirà aguantant el pols a l'Estat, palplantat al bell mig de les places, mirant de tu a tu al poder. Saber si el carrer tornarà a ser "sempre nostre". Saber si la població digerirà la substitució d'alts càrrecs i com entomarà més detencions. Al capdavall, tornar a fer gran el carrer, malgrat un marge cada vegada més estret, i saber si el gruix social del sobiranisme mantindrà la meravellosa convicció de seguir mobilitzat en pro de la pau, la democràcia, l'honestedat i la dignitat.