Una enquesta feta per mitjans espanyols amb ànim de desgastar el govern de Catalunya ha donat uns resultats que requereixen reflexionar-hi. Podríem dir que: el partit (coalició) del govern baixa, desgastat per la crisi i les retallades; el partit de l’oposició puja perquè no entrà al govern i no té contradiccions internes en el discurs sobiranista; l’ independentisme (o si ho prefereixen el dret a decidir la sobirania) és transversal d’esquerra a dreta; els partits espanyols baixen. És obvi que el govern, amb la fragilitat des de dins, per les contradiccions, els casos de corrupció; les retallades, les imposicions, la crisi des de fora i la solitud del partit al govern, ha de baixar en intenció de vot. I què.

Estem parlant d’intenció de vot en les properes eleccions autonòmiques espanyoles fetes a Catalunya? L’ any 2016? Potser ja haurem fet la DUI i seran unes eleccions constituents.

Estem parlant que els partits que ara son al Parlament seran els mateixos que es presentaran a les properes eleccions autonòmiques? Si les properes eleccions encara son autonòmiques haurien de ser en clau plebiscitària i la composició de partits serà de ben segur una altra. L’ escenari és clar, el president ho està fent bé (i ha de ser difícil) perquè es manté en el seu compromís de consultar al poble de Catalunya si vol la independència, però la crisi financera i l'espoli fiscal el perjudiquen. No hi ha un duro a la caixa, però suggeriria que tanquessin els consells comarcals i deixessin de retallar les estructures de l’ estat del benestar. Només amb això, segur que millorarien en intenció de vot.

Els partits de matriu espanyola segueixen baixant. I el partit espanyol inventat per anar en contra de Catalunya puja, però Ciudadanos no té amo visible a Madrid i només és un partit populista sense discurs que prefereix marxar del Parlament abans d’argumentar la discrepància.

És clar que hi ha coses irreductibles, com les flors als marges de les vies. Aquesta gent haurien de saber que les Corts Catalanes ja eren un òrgan legislatiu el 1283 on el monarca havia de negociar amb els tres braços: el noble, l’eclesiàstic i el reial que representava el poble. Set-cents trenta anys després encara tenim Parlament i a desgrat d’alguns, aquest té majoria sobiranista, legitimat per tornar al poble de Catalunya el que li van prendre fa 300 anys.

Les enquestes mai fan una sola foto; però el marc continua sent la voluntat de ser l’Estat català que mai hauríem d’haver deixat de ser.