No és just pensar que tot el que afecta el món borbònic és negatiu, corrupte o frívol. Com a demostració d’això n’hi ha prou amb dos exemples: els bourbons i Bourbon street. Els whiskys americans s’anomenen, precisament, bourbons... Mentre el whisky escocès és fa destil·lant ordi, civada o sègol, l’americà és elaborat, per imperatiu legal, bàsicament per blat de moro, encara que també pugui dur un part d’ordi, de sègol o bé de blat, però l’ingredient essencial n’és el moresc, panís o dacsa. El nom de bourbon és originari del comtat de Borbó, a l’estat de Kentucky. Avui és coneguda, aquesta zona productora, amb el nom d’Old Bourbon, si bé en algun moment també es va anomenar French royal family, o sigui que no hi ha dubtes sobre els orígens de la nissaga en qüestió.

L’aroma i la dolçor del bourbon són més intenses que el del whisky escocès. La personalitat diferenciada d’aquest alcohol ianqui va fer que el mateix Congrés nord-americà el declarés “producte distintiu dels Estats Units” ja fa gairebé mig segle i, d’ençà de fa cinc anys, el setembre és, oficialment, el “mes del patrimoni nacional del bourbon”. Fins i tot la revista del whisky clàssic americà, Best Bourbon, assegura que els bourbons serveixen per a alguna cosa, a més de per a ser empassats, clar. Un bon bourbon pot servir com a glopejador per a la higiene bucal, pot ser emprat com a anestèsia local en cas de necessitat, ben calent és capaç de fer el seu efecte en un refredat amb mucositat intensa i pot funcionar, fàcilment, com un estimulant senzill. Com si amb això no n’hi hagués prou, hi ha unes galetes ben populars a l’Amèrica del Nord anomenades Bourbons, entre les quals destaquen les Bourbon Crawford, de gran acceptació, molt adients per a acompanyar la ingesta regular de te. Aquestes funcions queden lluny de la clàssica inutilitat atribuïda a l’àmbit borbònic i, atesa la seva utilitat ara demostrada, queda ben palesa la seva clara vocació de servei.

Quin és el millor representant borbònic? No crec que, en aquest cas, hi hagi gaire marge per a la discussió o el dubte. Sense cap vacil·lació, atès l’èxit general obtingut fins ara, el millor borbó és el Four Roses Bourbon, sense que calgui, tanmateix, menystenir altres membres de la mateixa casa reial, tots els quals es caracteritzen també per un caramull de virtuts i qualitats que els fan atractius, estimats i simpàtics davant la societat. Em refereixo, evidentment, a un bon Jefferson’s, un Corner Creek o bé un Woodford, pertanyents tots ells a la mateixa dinastia borbònica. El whisky Four Roses Bourbon, això no obstant, té una altra dimensió, no estrictament alcohòlica, sinó clarament patriòtica catalana. Quin símbol millor que quatre roses vermelles, fent les quatre barres de la nostra bandera nacional, com a regal personal, com a decoració en una taula, etc? Enfront dels bourbons, doncs, el whisky Dic no té res a pelar, sobretot si davant se li col·loca un Four Roses...

L’altra gran aportació borbònica al patrimoni cultural de la humanitat és Bourbon Street. I no em refereixo pas a l’hotel i club de jazz d’Amsterdam o bé al bar situat al West Side de Nova York, sinó al famosíssim carrer de Nova Orleans, a Lousiana. La corrua de bars, restaurants, lloc de música en viu i altres coses no exactament musicals, també en viu i en directe, fan d’aquest carrer un lloc no gaire indicat per passar-hi la tarda amb la família o bé per dur-hi la canalla a passejar. El soroll de la música dels locals serveix perquè els infants negres ballin, d’una manera increïble, al so del seu claqué destre i singularíssim. A l’interior dels bars s’hi sent, sovint de forma presencial per part dels artistes, la millor música “cajun”, cantada en francès, llengua que encara conserven les classes més baixes en l’escala social. Quan es fa fosc, una veritable gernació omple aquest carrer, artèria principal del famós barri francès, amb unes cases colonials amb grans i típiques balconades al primer pis, fent de tot plegat un veritable espectacle. I, atès que és als Estats Units on la cosa borbònica té més acceptació, no hi hauria manera de concentrar en aquell país tots i cadascun dels seus membres, tenint en compte, a més, que alguns ja hi ha anat a fer-hi l’avançada, per poder-hi fer les Amèriques?