Dia 31 de desembre del 2013, article sobre la qüestió sobiranista catalana d’Enrique Gil Clavo, a El País. Quan una personalitat com el professor Gil Calvo, no troba cap altra raó que el misteri per interpretar la voluntat d’una significativa i majoritària part dels ciutadans catalans per emprendre el camí de d’independència, un misteri, que sospitosament compara amb un altre ignominiós misteri: "¿Cómo se entiende que el pueblo más avanzado de Europa [l’alemany d’entreguerres] inventase el nacionalismo völkisch?" (Völkihs, mena de folklore ètnic que es relacionà amb el partit nazi). Un misteri que al llarg de l’article anirà intentant explorar, per acabar advertint a aquest ampli sector de la població catalana que els han “embaucado” que els hi han menjat el coco.

Quan un article com aquest pot llegir-se en un diari de pretesa seriositat com El País, és que l’intel·lectualitat espanyola, o almenys una part significada d’ella (la que pot, i pot molt, representar Gil Calvo), és a punt de caure en la més miserable de les indigències. Si –com ja ha dit algú- l’eminent sociòleg no és capaç de trobar altres raons que aquestes: "¿Cómo es posible que el pueblo más culto, moderno e ilustrado de la península Ibérica haya caído en semejante regresión irracional?" a un fenomen que viu tan a prop seu, i sobre el qual li fóra tan fàcil documentar-se només passant una setmaneta d’estudi a Catalunya, a mi, d’entrada, em passa pel cap que m’hauria de qüestionar la seva, fins avui, apreciable obra. Cosa que no penso fer perquè, imitant el seu raonament, per a mi també se’m fa misteriosa la superficialitat intel·lectual de Gil Calvo (i altres Gils Calvos) a l’hora de tractar un tema que inclou a tota una societat (estigui a favor o en contra), a la qual ell mateix li reconeix de ser “la población española más escolarizada y de mayor desarrollo cívico”, que un “aventurer” anomenat Mas l’ha llençat a una “aventura secesionista”. És amb raonaments ofensius com aquest que la intel·lectualitat espanyola pretén guanyar-se per a la causa unionista a la població catalana? O no és ofensa llençar a la cara de la, segons ell mateix (insisteixo) “población española más escolarizada y de mayor desarrollo cívico”, que en qüestió de dos anys un “aventurer” ha aconseguit rentar-los el cervell?

El desencadenament de la qüestió catalana, el procés sobiranista, és molt probable que no tant sols no actuï contra el poble espanyol, sinó que, contràriament als arguments unionistes, li brindi una magnífica ocasió per despendre’s de vells esquemes nacionalistes que, fins avui, i al llarg de segles, han privat Espanya de participar en el concert del món occidental. Fóra desitjable que el desencadenament de la qüestió sobiranista a Catalunya, pogués ajudar al poble espanyol a despendre's del nefast i retrògrad règim reaccionari (del qual el franquisme n’és la darrera manifestació) que l'ha mantingut durat segles en un règim d'apartheid respecte a la resta d'Europa. Fora bo que aquests intel·lectuals espanyols advertissin que el moviment sobiranista català, va més enllà del que ells denominen “un movimiento separatista”, i que pot presentar-se com el principi d’un moviment peninsular i revolucionari, ja que l’escissió del poble català del vell projecte espanyol, com apunta. l’advocada especialitzada en resolució de conflictes internacionals, Ana Satic, en una entrevista al diari Ara, “no es tractaria d’una secessió, sinó de la dissolució de l’Estat espanyol”.