
ARA A PORTADA
Quan un article com aquest pot llegir-se en un diari de pretesa seriositat com El País, és que l’intel·lectualitat espanyola, o almenys una part significada d’ella (la que pot, i pot molt, representar Gil Calvo), és a punt de caure en la més miserable de les indigències. Si –com ja ha dit algú- l’eminent sociòleg no és capaç de trobar altres raons que aquestes: "¿Cómo es posible que el pueblo más culto, moderno e ilustrado de la península Ibérica haya caído en semejante regresión irracional?" a un fenomen que viu tan a prop seu, i sobre el qual li fóra tan fàcil documentar-se només passant una setmaneta d’estudi a Catalunya, a mi, d’entrada, em passa pel cap que m’hauria de qüestionar la seva, fins avui, apreciable obra. Cosa que no penso fer perquè, imitant el seu raonament, per a mi també se’m fa misteriosa la superficialitat intel·lectual de Gil Calvo (i altres Gils Calvos) a l’hora de tractar un tema que inclou a tota una societat (estigui a favor o en contra), a la qual ell mateix li reconeix de ser “la población española más escolarizada y de mayor desarrollo cívico”, que un “aventurer” anomenat Mas l’ha llençat a una “aventura secesionista”. És amb raonaments ofensius com aquest que la intel·lectualitat espanyola pretén guanyar-se per a la causa unionista a la població catalana? O no és ofensa llençar a la cara de la, segons ell mateix (insisteixo) “población española más escolarizada y de mayor desarrollo cívico”, que en qüestió de dos anys un “aventurer” ha aconseguit rentar-los el cervell?
El desencadenament de la qüestió catalana, el procés sobiranista, és molt probable que no tant sols no actuï contra el poble espanyol, sinó que, contràriament als arguments unionistes, li brindi una magnífica ocasió per despendre’s de vells esquemes nacionalistes que, fins avui, i al llarg de segles, han privat Espanya de participar en el concert del món occidental. Fóra desitjable que el desencadenament de la qüestió sobiranista a Catalunya, pogués ajudar al poble espanyol a despendre's del nefast i retrògrad règim reaccionari (del qual el franquisme n’és la darrera manifestació) que l'ha mantingut durat segles en un règim d'apartheid respecte a la resta d'Europa. Fora bo que aquests intel·lectuals espanyols advertissin que el moviment sobiranista català, va més enllà del que ells denominen “un movimiento separatista”, i que pot presentar-se com el principi d’un moviment peninsular i revolucionari, ja que l’escissió del poble català del vell projecte espanyol, com apunta. l’advocada especialitzada en resolució de conflictes internacionals, Ana Satic, en una entrevista al diari Ara, “no es tractaria d’una secessió, sinó de la dissolució de l’Estat espanyol”.
Provinent del món del treball, vaig tirar-me a les arts escèniques. Iniciador de Xarxa de Teatres Públics de Catalunya. Promotor de Trapezi, Fira del Circ. Promotor, amb Taller de Músics de Barcelona, de Socatalà, investigació sobre música tradicional contemporània. He treballat a l'Ajuntament de Barcelona i en altres poblacions en la festa a l'espai públic. Articulista, sempre que em deixen, a varies revistes i periòdics. Algun premi, poca cosa.
Ha publicat, entre altres, La Festa a Catalunya (1995), Llegendes Urbanes (1999), Pont blau (2009), Una mà de sants (2011), etc. Cofundador del col·lectiu Altres andalusos. Premi Nacional de Cultura 2009, en Cultura popular.
Actualment visc de la rifeta, fins el dia que se'n cansi el senyor (és un dir) Rajoy i foti mà a la bossa dels pensionistes. Continuo reflexionant sobre la festa en l’espai públic.
@BienveMoya
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.