El misteriós nen andalús

30 de gener de 2011
Recordo un Javier Arenas sobtadament defensor de no sé quina essència andalusista: ofès mortalment per una “catalana de merda” (Antonio Burgos dixit), va demanar la meva expulsió del seu (mai millor dit) partit per haver comentat que l'aleshores ministra Magdalena Álvarez, tenia un accent que semblava un acudit.

Ara, de cop i volta, qui defensà la “realitat nacional andalusa” (copiada d’un desgraciat Estatut català), i l’accent ministerial de marres es cala la gorra que li diuen les enquestes que pertoca i adopta com a propi el fill que nomena “Espanya”. Per fer-ho no dubta en prometre “ser beligerante si a un niño andaluz se le obliga a estudiar una lengua que no es la suya”. I aquí comença el drama, o millor dit, la foscor tan pròpia dels aparells de partit.

No parlarem de la nena, clar, per evitar el tòpics i per no recordar la de Rajoy. Però  aquest “nen andalús” qui deu ser? Potser viu a Bèlgica? I no es diria “espanyol”? Ah! Deu ser un nen que ha vingut d’ Andalusia a viure a Catalunya. Però vols dir que ara n’hi ha? Ah! Potser deuen ser fills de gent que va venir d’allà... quin embolic... potser els néts?... Com jo.... Arenas no recorda que un dia, fa molt temps, amb l'omissió volguda del seu partit, es va optar a Catalunya per la immersió, un model educatiu com tants altres, i que si l’andalús fos llengua i no sols parla, potser ell mateix l'hauria proposat a casa seva. Coses de la identitat.

No conec cap país del món que obligui a parlar una llengua concreta; però tots obliguen a estudiar-ne. El nostre cas és complex i, com en tota convivència, mai cap solució és plenament satisfactòria. Però en la boca dels que més parlen de la Constitució, d’Espanya, i de la llibertat, sols veiem foc que atia les ganes d'altres de marxar, “cortijeo” i un sentit de la justícia que ma mare deia “la llei de l’embut”, és a dir, voler per als altres el que mai m’aplicaria a mi.

No sé què dirà Arenas dels “nens andalusos” obligats a parlar anglès en els “col·les” bilingües que Aguirre ha posat en marxa amb tant èxit a Madrid. O potser allà deixen de ser andalusos?