Minuts abans que acabés el 21 de desembre, amb el 99% dels vots escrutats, la televisió pública grega em va entrevistar. El presentador del programa Focus, Panos Charitos, em va preguntar: - Qui considera vostè que ha estat el guanyador d'aquestes eleccions? - "En primer lloc, els catalans"-, vaig respondre-li. - "Un 82% de l'electorat s'ha mobilitzat i això no havia passat mai abans en aquest país. Anant a les xifres, el recompte de vots i escons ha donat la victòria al partit liderat per Inés Arrimadas, però en clau plebiscitària el bloc independentista és el guanyador del 21-D. I cal afegir un gran perdedor: el PP, el partit del govern espanyol és ja residual a Catalunya".

Només les eleccions al Parlament del País Basc del 2001 -quan es va trencar el pacte d'Estella i la treva d'ETA- havien registrat un percentatge tan alt de mobilització a les urnes, amb al 79% dels electors. Llavors, com ara, es creia que una participació tan nombrosa donaria la victòria als partits estatals, però finalment va resultar ser el contrari. Entre els mapes i múltiples anàlisis que aquests darrers dies hem publicat a NacióDigital per entendre el 21-D, n'hi ha un que desmunta la hipòtesi o el mite que l'independentisme perdria la seva majoria quan tots els unionistes sortissin en massa a votar.

Ho va explicar el politòleg Jordi Muñoz abans del tancament de col·legis. "Encara que tres de cada quatre nous electors votessin unionista caldria arribar a un inaudit 90% de participació per capgirar la situació". A partir d'aquest pronòstic i amb els resultats escrutats al 100%, el periodista de dades i excap del departament de Visuals a The Guardian, Xaquín González, va mostrar en un interactiu gràfic la hipòtesi de Muñoz.

Amb una anàlisi de blocs- i deixant a banda CatComú-Podem, als que l'equidistància els ha restat vots- s'observa que l'independentisme domina a la majoria de les comarques catalanes, a excepció de les més poblades. Comparant els resultats d'ara amb els del 2015, s'aprecia que els unionistes ha augmentat en vots, especialment al Barcelonès on Cs s'ha disparat. Però hi ha un factor interessant a destacar: el sentit del vot només s'ha girat aquest 21-D en una comarca respecte al 27-S. Es tracta del Garraf, la única que ha passat de tenir una majoria independentista a unionista, però només per un estretíssim marge. La resta de comarques han conservat el sentit de vot que ja tenien el 2015.

Per tant, el mite ha caigut perquè l'altíssima participació no ha fet que l'independentisme afluixi. Els més de 2 milions de catalans que van votar JuntsxCat, ERC o la CUP van acceptar unes eleccions imposades pel govern de Mariano Rajoy, i venudes com la millor manera per resoldre un conflicte al qual encara li queda molt de recorregut. Van tolerar una campanya desigual, on els candidats Puigdemont i Junqueras s'han hagut de guanyar el vot per videoconferència o amb cartes des de la presó. El mateix dia de reflexió, centenars (si no milers) van rebre als seus correus electrònics un missatge procedent de Cs amb el títol: "Este jueves te necesitamos para vencer el independentismo". I la tarda del 21-D, la Guàrdia Civil va fer públic un informe on "considera delicte de rebel·lió" les manifestacions de la Diada. Amb tot, van ratificar, una vegada més, els resultats que a cops de porra es van obtenir l'1 d'octubre.