«La realitat és més a prop de les grans concentracions empresarials, i tristament, els emprenedors que se’n surten són una minoria, carn de notícia o reportatge»
Hi ha alguns supòsits del discurs econòmic dominant que no es confirmen quan s’observa la realitat que ens envolta. No em refereixo ara als grans principis macroeconòmics, sinó a alguns conceptes que, a còpia de repetir-se en articles, tertúlies i programes de televisió, poden acabar semblant dogma de fe i veritat immutable.
El més descarat d’aquests conceptes és el de l’emprenedoria. Si escoltem els experts de capçalera, hauríem de creure que l’única solució als problemes econòmics de cada subjecte és allò que els meus avis en deien “establir-se pel seu compte”. És a dir, només es tracta de tenir ganes i una idea per sortir del pou de l’atur i esdevenir un triomfador envejat per tots aquells que, de retruc, també s’encomanaran de la iniciativa individual i prolongaran la cadena fins a l’èxit col.lectiu de la societat occidental.
Aquesta teoria no se sosté de cap manera. És evident, i només cal conèixer una mica la realitat dels nostres pobles i ciutats, que l’empenta personal no és causa única i automàtica de l’èxit. L’entorn social i geogràfic, els contactes, els impediments legals, la necessitat d’inversions inicials que no sempre es poden aconseguir...tot això fa que resulti entre infantil i ofensiu sentir algú que recomana als joves llançar-se a l’emprenedoria com a solució màgica per a tots els seus problemes. El missatge, a més, conté un subtext gairebé insultant i profundament desmotivador: si algú no se’n surt és per culpa seva.
És curiós que els teòrics de l’emprenedoria radical passin per pensadors pragmàtics, molt més adaptats al medi que ningú més. Al contrari, el món que ells dibuixen, aquesta mena d’arcàdia capitalista ideal on la gent estableix relacions individuals d’igual a igual, on per un sentit comú col·lectiu els sectors econòmics es compensen i s’estimulen fins a dibuixar un equilibri perfecte de sectors, és probablement la més gran utopia. La realitat és més a prop de les grans concentracions empresarials, i tristament, els emprenedors que se’n surten són una minoria, una curiositat, carn de notícia o reportatge, precisament per insòlits.