La paraula clau per definir la tensió política entre Junts pel Sí i la CUP és la desobediència. Però el fet de desobeir té moltes derivades. Dins la mateixa CUP, hi ha sectors que l'utilitzen per dificultar un procés en el que no creuen si és amb l'actual correlació de forces, i altres que hi aposten per impedir que els dirigents dels partits de Govern temptats d'ajornar l'enfrontament amb Espanya puguin acomodar-se a les poltrones. 

Una altra derivada que té la desobediència, en el procés, és la de convertir-se en una fita il·lusionant. Per més que CDC i ERC posin l'èmfasi a obeir la pròpia legalitat en lloc de desobeir el marc espanyol, arribarà un moment en què s'haurà de fer el contrari del que digui Madrid. Preparar aquest moment pot ser un revulsiu que esperoni una societat civil, ara com ara, expectant i, alhora, amb necessitat d'èpica. 

Tal com assenyala Quim Torra durant les presentacions d'un llibre molt recomanable, "Els últims 100 metres", el paper d'organitzacions com l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural és més necessari que mai, perquè caldrà mobilitzar la ciutadania si, realment, es vol culminar el procés d'independència i s'assumeix que l'estat espanyol no voldrà arribar a un acord fins que s'hi vegi obligat. I és a llocs com l'ANC on s'haurien de posar en contacte les diverses sensibilitats dels partits independentistes, des de CDC fins la CUP, passant per ERC. Cal renovació, i cal obertura.