Aneu amb compte, factòtums del procés, que el món ens mira. Oh! Vigileu amb els discursets abrandats de pati de col·legi, amb les cares de pomes agres mentre fem la traveta al més guapo de la classe. Vigileu amb els tertulians que comencen a tremolar per si alguna aixeta es tanca i amb aquestes portes giratòries mig rovellades per on no paren d'entrar i sortir negociadors, com si fos un gag d'una comèdia molt dolenta.
 
El món ens mira, i si ens mira és perquè el 27-S vam fer "el vot de la nostra vida". I vam votar i més que votarem. Votarem tant, que ara la democràcia sembla que ens repeteixi com l'all i sigui terriblement indigesta. Vigileu amb les proclames maximalistes, perquè acaben sent patètiques quan el vent bufa en contra. Vigileu amb no haver-se esllomat a negociar i a parlar quan tocava, amb els focs artificials de pactes inexistents o inventats.
 
Sigueu conscients que cal quedar bé, que ens estan mirant i no voldríem pas que no entenguessin res. Sobretot, no voldríem que veiessin que nosaltres –nosaltres mateixos!– som els primers que no entenem res de res. Que no ens vegin la cara de babaus, la incredulitat que portem tatuada, la sensació de robatori i de fer el primo. Que no sentin, sobretot, el to burleta dels qui ens volen així, esmaperduts i al·lucinats mentre veiem, retransmès en directe per TV3, el nostre propi desastre.
 
Sembla mentida que no ho haguem entès encara: cal mesurar molt bé les passes. Vigileu, doncs, en perpetrar vodevils de sainet tronat i corredisses de taxis, aneu amb compte amb les reunions megasecretes programades pel Superagent 86. Sobretot, que no ens vegin corrents a l'estil Benny Hill mentre els poders de l'estat se'n foten, mentre els mitjans més rancis aplaudeixen, mentre els programes dels bisbes ens donen cacauets perquè volen que l'espectacle continuï.
 
D'una vegada per totes, fem el favor de recuperar aquell posat que teníem quan semblava que teníem seny. Que el món ens mira i hi ha molts ulls posats sobre nosaltres, i ja ho deia aquell, quan els sainets eren més monàrquics que republicans: "en política es pot fer tot menys el ridícul".