Dissabte passat, dia 28 de juny de 2014, en l’assemblea de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) celebrada a Balaguer es van aprovar una sèrie d’iniciatives destinades a aprofundir la implicació del món local en el procés de decisió nacional sobre el futur de Catalunya. Als mitjans de comunicació de l’endemà només es van destacar com a flashos part de les propostes i crec que és important que s’expliquin totes en la seva integritat; almenys per justificar no només la meva intervenció proposant-les i  defensant-les en la dita assemblea sinó també la preparació de cadascuna d’elles que va suposar esgarrapar temps d’on no n’hi per anar al Parlament de Catalunya i a visitar altres polítics per tal de trobar una fórmula que satisfés a la majoria dels implicats en el procés i que permetés l’aprovació per part de l’AMI. Permeteu-me, doncs, que en faci cinc cèntims.

Tal com vaig dir en la meva intervenció a l’assemblea, davant l’ofensiva política vers els ajuntaments catalans, amb sis models de contenciosos judicials interposats per la Delegació del Govern Espanyol a Catalunya a centenars d’ens locals, cal una resposta clara i contundent del món local català. Les condicions estratègiques de país fa que haguem d’actuar amb responsabilitat respecte els nostres veïns/es no traint la voluntat majoritària del poble de Catalunya. El compromís no és cap a nosaltres sinó cap als ciutadans que representem. Nosaltres, com a demòcrates, volem decidir votant el nostre futur el proper 9 de novembre i volem legítimament la independència del nostre país.

Una de les accions proposades i aprovades va ser formalitzar una queixa per escrit al Parlament Europeu i a les Nacions Unides i sol·licitar l’empara de la comunitat internacional perquè salvaguardin les institucions municipals catalanes vers l’actuació agressiva de l’Estat espanyol cap aquestes. La nostra és l’única situació a Europa d’un estat que actua contra les institucions locals del propi estat. Per això, fóra bo que una delegació d’alcaldes formalitzessin l’entrega de la queixa al Parlament Europeu i a les Nacions Unides.

La pressió de l’Estat espanyol envers els ajuntaments és tan desaforada que, fins i tot, impugna el pagament de quotes a la pròpia AMI. Això que, a simple vista, ja es veu una absurditat, requerirà, també, acollir-nos a tots els mecanismes legals europeus per sentir-nos protegits per l’autonomia local. Per això caldrà acudir al Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d’Europa i, fins i tot, davant el Tribunal de Justícia d’Europa, invocant dos incompliments bàsics de l’Estat espanyol: el d’associació de les entitats locals per a la realització de tasques d’interès comú i la proporcionalitat dels controls administratius, que consisteix a mantenir una proporcionalitat entre l’amplitud de la intervenció de l’autoritat de control i la importància dels interessos que es pretenen salvaguardar.

Algunes altres iniciatives es van posposar en el temps, com una concentració d’alcaldes, regidors i representants de l’AMI davant de la Delegació del Govern un mes o dos exactes abans del 9 de novembre, que ha de ser el dia de la festa per a la llibertat d’expressió democràtica i pacífica. Permeteu-me que acabi de manera que s’entengui pels que no volen escoltar el clam del poble català: hem de continuar actius, fent de taloners del dia apoteòsic de la votació, el 9-N, de manera que sigui certa la frase que diuen que el Quixot va dir a en Sancho Panza: “Ladran, luego cabalgamos”.