M’agrada veure més enllà del resultat d’uns partits col·locats en un calendari embogit per tal de satisfer el deliri de l’opulència dels diners dels mandataris de Qatar. Aquest serà el Mundial de futbol amb més integritats esmicolades, amb més negocis bruts, on els diners semblen compra-ho tot.
 
Els escàndols de la FIFA i d’alguns europarlamentaris, l’explotació fins a l’extenuació i la mort de centenars de treballadors de les obres no deixa centrar-nos en les estratègies dels seleccionadors, tot i que els partits s’han allargat amb pròrrogues tenses. El de Qatar ha estat definitivament els del món globalitzat, on 140 jugadors dels 820 que competien no havien nascut en el país que els colors de la samarreta indicaven.
 
La meitat dels jugadors de la selecció del Marroc no havien nascut en territori marroquí. Ansu Fati nascut fora d’Espanya ha jugat en la selecció roja i en sentit contrari, Iñaki Williams va néixer al País Basc i ha jugat en la selecció de Ghana. Hi ha 37 jugadors nascuts a França que han jugat en el Mundial 22, però no ho han fet en la selecció francesa i 50 nascuts a Àfrica que no han jugat en cap selecció africana. La pregunta que es feia John Carlin, astut i intel·ligent observador del Mundial era “d’on som”.  Aquests haurà estat el Mundial més especulatiu i mafiós de la història, però també ha estat el més global, el més cosmopolita.
 
Mentre en els estadis es multiplicaven les pròrrogues i el cridava en la tanda de penals que ha resolt moltes eliminatòries, a Iran una revolta contra una dictadura sanguinolenta, i Ehsan Hajsafi, el capità de la selecció que juga habitualment amb l'AEK d’Atenes va pronunciar en la sala de premsa unes paraules similars a: "Abans que parlar del partit, vull compartir amb vostè les condolences per les famílies que cada dia perden a éssers estimats a Iran. Han de saber que estem amb elles, que els donem tot el nostre suport i la seva causa té tota la nostra simpatia. La nostra gent no pot ser feliç; estem jugant aquí, però volem ser la seva veu perquè volem que les condicions de vida a Iran canviïn".
 
No podrà tornar al seu país, probablement no tornarà a jugar amb la seva selecció, però la seva veu tremolosa i trista era un signe valent, una integritat que no tots els que triomfen en el món de l’esport sap mantenir. Ara que la pirotècnia dels argentins que viuen entre nosaltres celebra la seva victòria, ara que Messi ja pot dir que ha portat la seva selecció a ser campiona del món, per a mi, el campió moral és i serà Ehsan Hajsafi.