Fa dues setmanes parlava del naufragi de Líbia, però des de llavors hi ha hagut un altre naufragi encara més preocupant: el d'Europa, que per fer front a la crisi migratòria no se li ha ocorregut res més que tancar fronteres. Així de simple: si els immigrants rescatats al Mediterrani no arriben a ports europeus, no són un problema europeu.

Com s'ho fan perquè no arribin a Europa? Traspassant les competències dels rescats als guardacostes libis, que fan devolucions en calent a territori africà. En aquest nou escenari, les ONG que salven vides al Mediterrani i fins ara traslladaven a ports europeus s'han convertit en un problema. No és casual el paràgraf de l'últim acord del Consell Europeu que diu que "tots els bucs que operen al Mediterrani han de respectar les lleis i no obstruir les operacions dels guardacostes libis".

Aquesta és la consigna per estalviar-se nous episodis com el de l'Aquarius i el del Lifeline: marginar les ONG. Europa no els pot prohibir que naveguin al mar, però sí que les pot apartar dels rescats. D'entrada, aquest cap de setmana el vaixell de SOS Mediterranée ja no ha salpat del port de Marsella mentre avalua la situació. I Proactiva Open Arms denuncia que Roma, que és qui porta el timó, no els informa de les posicions de les embarcacions ni els deixa participar en els rescats.

Malgrat el boicot, Proactiva Open Arms ha aconseguit rescatar en els últims dies una seixantena d'immigrants que són camí de Barcelona, però el cert és que és gairebé impossible que aquestes organitzacions puguin treballar sense estar coordinades amb la Marina italiana. Trobar una barcassa al mig del mar és com buscar una agulla en un paller. Només les poden detectar per radar si es troben a poques milles, o amb l'ajut de mitjans aeris.

La impotència de les ONG ha de ser immensa. Veure com s'ofega gent a poques milles de distància i que no t'autoritzin el rescat. Per què Europa els rebutja l'ajuda malgrat que és conscient que els guardacostes libis no tenen prou capacitat per arribar a totes les llanxes que detecten i que demanen auxili? De veritat que aquesta és l'estratègia consensuada pels caps d'Estat i de govern de la UE? Que Líbia faci de poli dolent, i si no arriba a tots els rescats, que els immigrants s'ofeguin al mar?

Tant de bo que alguns dels cadàvers que descansen al fons del Mediterrani (aviat haurà de manllevar-li el nom al Mar Mort) arribin a les platges d'estiueig d'aquests líders europeus. Que les onades els portin fins als peus de les hamaques els cossos d'aquestes víctimes invisibles. Perquè no es pot ser més insensible, més roí i més miserable.