El premi Nobel de la Pau que enguany ha guanyat la Unió Europea contribuirà a posar a Espanya al seu lloc. Diu el jurat que l’ha atorgat per la contribució a l’ assoliment de la democràcia i els drets humans. Un premi que també ajudarà a la configuració d’ un moment històric on múltiples forces, factors estan sumant per tornar la dignitat a la nació catalana. La Unió Europea amb un Nobel de la Pau no podrà consentir ni Espanya s'atrevirà a doblegar amb violència els ciutadans d’una nació sotmesa per la llei de les armes amb voluntat d’alliberar-se’n. Faria bé la institució a no acceptar vicepresidències d’arrel espanyola que aconsellen utilitzar la violència enlloc de les urnes.

Espanya no és un estat democràtic; ho porta a la sang i aquestes coses sempre tornen a sortir de manera tossuda igual que els catalans portem a la sang la via parlamentària des de fa segles. L’ Espanya que ens nega la sobirania és la imatge d’intolerants disfressats d’expresidents, de polítics desorientats que no es poden creure el que els està passant, i desbarren amb una incontinència que ara ja no té la impunitat que tenia en el passat. Ara el món ens mira. No s’entén que Espanya formi part d’Europa. Per entrar al club s’ han d’exigir uns mínims d’ structura democràtica que Espanya no té. Un país que nega el dret d’autodeterminació, que nega la possibilitat de preguntar als seus ciutadans en referèndum, que no te complexos en dir que cal espanyolitzar els nens, és un país que viu ancorat en el passat.

La pertinença a Espanya i la letargia política dels governs autonòmics catalans ens obliga a unes regles de joc de poc rigor democràtic. Patim uns sistemes polític i electoral que ha permès llistes electorals tancades elaborades amb criteris de fidelitat als aparells sense cap connexió amb els electors, sense responsabilitats directes amb els ciutadans. Però les eleccions del 25 de novembre han de ser les últimes que celebrem amb aquest sistema.

El proper Parlament de Catalunya, no només l’ hem de votar en clau nacional sinó en clau d’individus integres, preparats, intel·ligents, amb gran visió de futur, voluntat de ferro. Aquest parlament passarà a la història perquè no només tindrà l’ encàrrec d’engegar el procés d’independència sinó que haurà de crear les bases del nou estat; i ens cal molta fermesa i intel·ligència per no repetir vicis, per fer un estat verament democràtic. Cal doncs generositat, primer el país i després el partit. Uns ja ho han fet però ho hauran de fer tots.