Dolors Montserrat ha convertit la comissió de Peticions del Parlament Europeu en un espai de difusió de falsedats sobre l'escola catalana. I no sembla disposada a frenar. L'obstinació de l'eurodiputada del PP i exministra per erosionar la immersió lingüística va fer que aquest dimarts instrumentalitzés de manera barroera la sessió parlamentària dedicada a analitzar la situació del castellà a les aules catalanes.
 
Montserrat, que va criticar el desemparament de les famílies que volen escolaritzar els seus fills en castellà -obviant el paper de moderadora de la comissió-, va orquestrar una audiència amb experts de tria tendenciosa. Hi va ser Manuel Jesús Acosta, diputat de Vox al Parlament -presentat com a doctorat en filologia-, així com Jesús Rul Gargallo -amb bibliografia sobre el suposat adoctrinament escolar del nacionalisme català- i Teresa Freixas, presidenta de l'entitat espanyolista Concordia Cívica.

Amb Montserrat plou sobre mullat. Ha mantingut viva la batalla lingüística a l'organisme que presideix tot i ser conscient que la Comissió Europea ja va concloure el 2018 que l'aplicació de la immersió no és competència de les institucions europees sinó de la Generalitat i l'Estat. La persistència és més evident quan es constata que el cas de les aules catalans s'ha filtrat de forma reiterada a la comissió de Peticions, on s'acaben descartant nou de cada deu debats dels quals es presenta sol·licitud. L'ús partidista dels recursos parlamentaris per part de la dirigent del PP va fer que els representants dels grups de l'Esquerra, els Verds i els Socialdemòcrates boicotegessin o abandonessin la sessió d'aquesta setmana.

A l'eurodiputada popular no li interessa el bon funcionament del sistema educatiu català i encara menys la salut de la llengua. Persegueix el rèdit polític de la confrontació, l'erosió matussera dels símbols de qui considera adversari. Sense aquest objectiu, amb categoria d'obsessió, no hauria pronunciat el discurs de dimarts, en què va reclamar davant dels eurodiputats no fer un mal ús de les llengües "per enfrontar". Ella, precisament, que ha fet de la comissió que presideix a Brussel·les un amplificador del discurs bel·ligerant contra el model d'escola catalana. Hi ha algú que utilitzi la llengua per enfrontar tant com ho fa Montserrat?

Si les llengües són "riquesa", com li agrada argumentar a l'eurodiputada per defensar més pes per al castellà a les aules, no s'entén la discrecionalitat amb la qual dispara contra el català. Perquè Montserrat no audita la realitat de les aules, escup argumentari precuinat de partit. Una mirada empàtica i fidedigna de l'escola li permetria saber que, en molts centres de l'àrea metropolitana de Barcelona, el català hi és de forma residual, als patis i també a les aules. Ho acrediten professors de manera informal, preocupats com estan per atendre la diversitat a classe. 

I la reculada de la llengua també supura a les enquestes, com la que constatava que només el 39% dels alumnes de 4rt d'ESO es dirigeixen als docents en català, quan el 2006 el percentatge era del 56%. El mateix baròmetre del Departament d'Educació del 2021 xifrava en el 46% els professors que interactuaven amb els escolars en català, lluny del 63% que ho feien el 2006. Però la mala política, la que practica Montserrat, no demana rigor. En té prou fugint d'estudi per enfangar-se al pati.