Aquesta afirmació pot semblar una provació. I no tenia gens clar portar-la al títol d’aquest text, però em sembla que s’ha de ser contundent amb aquesta realitat. En les proves d’accés a la universitat (PAU) que acabem de viure a Catalunya, en l’examen d'Història de la filosofia, un cop més, no es va preguntar per cap dona. Ni aquest curs, ni en cap dels anteriors. Mai a les proves d’accés a la universitat a Catalunya ha entrat en el temari cap pensadora. Mai. Estem l'any 2023, en el moment de la història en el que més persones es declaren feministes, en el que tenim consciència com mai abans de les desigualtats i discriminacions que han patit les dones i encara pateixen. No és el millor dels mons possibles, però costa pensar una època millor per ser dona, i convé continuar treballant per acabar amb les diferents opressions que encara es viuen.

Avui, al nostre país, homes i dones no tenen les mateixes oportunitats laborals, no tenen el mateix reconeixement, no pateixen les mateixes violències, les dones fan massa dobles jornades... Existeixen encara massa discriminacions i opressions patriarcals, com també n’hi ha malauradament per motius de classe, d'origen, de condició sexual... A la llista de discriminacions i opressions que pateixen les dones n’hem de sumar una que hauria de ser de molt fàcil de resoldre i que tindria grans efectes positius si es superés. La no presència de dones en el temari de l’assignatura d’Història de la filosofia és una discriminació i una opressió. Genera una invisibilització de les dones que han generat pensament filosòfic al llarg de la història, que en són moltes. Genera una doble opressió per a les dones que van patir-la en la seva època per voler ser pensadores i ho tornen a ser ara, quan suposadament diem no voler discriminar-les, perquè tampoc les reconeixem. Genera la idea en massa estudiants que les dones no han creat un pensament que mereixi ser estudiat...

Algú pensarà que de les moltes coses a resoldre a la nostra societat aquesta és de les poc rellevants. Aquesta és molt fàcil de resoldre. Si algú pensa que no hi ha problema amb aquesta absència de les dones, convindria que hi dones unes quantes voltes. No hauria de costar massa que s’incorporés al temari de l’assignatura, d’aquesta i d’altres, dones que hi mereixen ser. Aquest curs, el temari ha estat compost per Plató, Descartes, Locke, Hume, Kant, Mill i Nietzsche. Fa anys que estem així, com dèiem, mai una dona ha format part d’aquest llistat. Aquest curs es volia incorporar a Martha Nussbaum, però sembla que no ha pogut ser per canvis en les proves... Vivim l’any 2023, això hauria d’haver canviat fa dècades per efecte de l’onada feminista de finals dels anys 70. No va succeir. L’onada feminista actual ho hauria d’aconseguir i hauria d’anar una més lluny.

No n’hi ha prou amb incorporar una dona al llistat, al temari. No n’hi ha prou amb incorporar a Nussbaum. Caldria incorporar a la Història de la filosofia i a tot contingut filosòfic, o no, la perspectiva de gènere. A Medicina i a les ciències de la vida també s’està fent i s’ha de fer. Malalties poc o mal conegudes perquè només les pateixen les dones o perquè elles les pateixen d’una altra manera. Només és un exemple dels molts que podem posar per demostrar la necessitat d’incorporar aquesta perspectiva al coneixement que generem i compartim. I altres perspectives absents també caldria incorporar. En tots els àmbits de coneixement necessitem qüestionar la perspectiva que ha silenciat, ha negat, ha discriminat o ha oprimit. En el cas de la Història de la filosofia caldria explicar autores que no s’expliquen i que d’autors que sí s’expliquen s’ensenyi com van contribuir decididament a establir la nostra societat patriarcal. Podem explicar Plató o Locke, per posar dos exemples d’aquest curs, sense parlar també de com el seu pensament contrari a les dones ha estat dominant durant segles?

La filosofia perd pes en la nostra formació acadèmica i acostumem a reivindicar-la, amb raó, per com ens pot ajudar a pensar, a qüestionar, a relacionar, a conèixer més i millor; però també hem de ser exigents amb qui té la responsabilitat de portar-la a les aules, de regular el seu aprenentatge... No pot ser que a la filosofia amb la que més fàcilment pot contactar la nostra gent jove no li interessi el pensament de les dones ni pensar en perspectiva els oblits, els silencis, les discriminacions i les opressions que s’han viscut i vivim. La Generalitat hi té molta responsabilitat, però no tota. Ens hi posem? Hi pensem? Ho parlem? Som capaces que aquest sigui el darrer curs sense dones ni perspectiva de gènere a Història de filosofia?

Si heu arribat fins aquí i voleu fer alguna cosa més, us ho agraeixo, us deixo el meu correu jordi.mir@upf.edu per si en voleu parlar i us recomano un pòdcast que el periodista Bernat Herrandiz Serentill està dedicant a la filosofia: Pren-t'ho amb filosofia. Aconseguirem que la filosofia ens ajudi a pensar?