Resulta divertit veure com l'argumentari per desacreditar un polític pot ser tan feble com fer befa del seu aspecte. Ho han patit, aquí i allà, presidentes del Parlament, congressistes amb rasta, diputades de serrells retallat, oradors de consigna a la samarreta, alcaldesses de cos real i no pas modèlic i, ara, last but not least, el president Puigdemont, que resulta que no compleix amb el cànon capil·lar del bon líder messiànic.
 
Centrats ja en la profusió de cabells del nou Molt Honorable, val a dir que la història de Catalunya pot arribar a ser hipnòtica, atzarosa i terriblement juganera. Més a prop de la mística que de la raó, el pentinat de Puigdemont ja s'ha convertit en matèria simbòlica, com si l'abundància de pèl hagués de ser l'encarregada de tancar el cercle que va obrir, segles enllà, un altre pelut insigne, Guifré el Pilós. Quin meravellós recurs poètic que regala el destí per tancar el cercle de la història! Però ara, a diferència d'aleshores, amb una victòria.
 
Que no us enganyin els apriorismes, que cap imatge preconcebuda no distorsioni la capacitat de ningú. D'onda frondosa i ben ufana, Puigdemont ha sorprès propis i estranys per no tenir pèls a la llengua, per la claredat en l'exposició, per ser lúcid quan calia un bon dríbling. Ha estat escollit president en uns temps on serà necessari regirar-ho tot, convencions i paternalismes inclosos, sense fatxenderies. Un president a qui no afectaran construccions de l'enemic, ni la bilis pèrfida del pitjor lerrouxisme, ni atacs en fals, ni l'escarni per tenir una personalitat allunyada del patró que dicta vés a saber qui.
 
Han passat pocs dies, però el primer punt és per vostè, president Puigdemont. Si la revolució ha de ser capil·lar, ja és tota nostra. Perquè sabem que la independència no pot venir pels pèls. Perquè sabem quin és el camí que cal córrer i perquè tenim una majoria àmplia i suficient. Sense fer-ne escarafalls, tan clar com sona, amb la cabellera al vent.