Encara que se'ns vulgui fer creure el contrari, l'Audiència provincial de Madrid ha esmenat només en una ínfima part la més que peculiar instrucció del jutge Peinado en la imputació que va fer de Begoña Gómez i de la seva assistenta personal per diversos delictes en relació amb la càtedra que la primera tenia a la Universitat Complutense. Al llarg de tota l'activitat que l'instructor ha desenvolupat s'han produït infinitat de manifestacions als mitjans de comunicació, la majoria criticant les seves decisions, i malgrat ser el gruix d'aquests crítics profans en dret i que la majoria dels juristes consultats estaven clarament posicionats políticament a favor del Govern o el seu entorn.

Tots els casos ja jutjats, fins i tot el de l'exministre Ábalos, han comptat a més amb alguna pulla del ministre de justícia (potser la situació més incomprensible i surrealista), de l'inefable i groller ministre de transports, d'altres diversos ministres o del mateix president del govern. La cantarella de fons és la conspiració judicial contra un govern legítim, que afirmen respondre a consignes que parteixen dels partits de l'oposició, en concret del PP, que compta amb persones afins ideològicament tant al Consell General del Poder Judicial com a les altes instàncies judicials. A la crítica i al lament se sumen tots aquells que, al sector polític independentista, van ser condemnats en el passat i que ara observen amb ironia com els socialistes entonen el mantra màgic: "Lawfare”.

Després de tant clamar contra la justícia espanyola, després d'haver col·locat entre les preguntes del CIS una que directament permetés a la ciutadania respondre que ja no confia en la justícia (amb el perill de futur que això representa), la paradoxa és la que esdevindrà en els dos delictes pels quals l'Audiència Provincial ha acabat resolent que haurà de ser jutjada Begoña. La paradoxa és que serà un jurat popular qui haurà de dictaminar la seva responsabilitat per aquests delictes.

Així, doncs, no seran els jutges, sinó el poble, qui eventualment decideixi. Per descomptat, a les manifestacions que s'han tornat a derivar de la circumstància ja s'aprecia que estan convençuts que la declararan culpable, i que serà injust. Però ara ja no poden parlar de lawfare, és clar. En aquest cas resultarà que el govern espanyol haurà de regirar-se contra el poble, constituït en jutge en una institució davant la qual bona part del gremi jurídic s'ha posicionat clarament en contra, però que, ells, sempre considerant que es tractava d'una participació encomiable de la ciutadania en la justícia, ara no podran criticar. Com si fos un judici als Estats Units i encara que les nostres sentències sempre s'encapçalen amb “En nom del Rei” i el titular de l'òrgan jurisdiccional, podríem dir que podria resar així el cas: “El poble contra Begoña Gómez”.