Tot i que hi ha premsa -a Madrid i a Barcelona- que mirava de minimitzar-ho, és evident que el correctiu que ha rebut el sistema judicial espanyol per part del TJUE en el cas Junqueras no és menor. I no ho és per diversos motius.

En primer lloc, perquè el fons de l'assumpte va al cor de la idea de democràcia i del parlamentarisme. D'una banda, perquè encara que als jutges no els hi deu agradar gaire, la figura de la immunitat parlamentària és un element fonamental per protegir els representants populars de la persecució judicial injusta i motivada políticament. I d'una altra, perquè la idea que la condició de parlamentari l'atorga la ciutadania directament a les urnes, i no un acte administratiu definit en termes arbitraris respon a una idea bàsica de la democràcia que xoca en aquest cas de manera frontal amb el procedimentalisme de la mentalitat jurídica espanyola.

En segon lloc, és un cop important perquè impregna d'una densa ombra de sospita tot el procediment judicial del TS sobre el procés independentista. Era el judici de més transcendència política (i, ens deien, jurídica) en moltes dècades a l'estat espanyol. S'asseia el govern de Catalunya i tots els ulls estaven posats en aquell judici. Observadors, juristes imparcials i fons i tot Amnistia Internacional han criticat parts del procés judicial i de la sentència. I ara el TJUE qüestiona un element especialment delicat però crucial, que ha sigut la presó provisional.

En tercer lloc, la càrrega de profunditat és major perquè afecta directament a la cúpula del poder judicial espanyol. Els magistrats de la sala segona del Penal del Suprem són algunes de les peces clau en la teranyina de poder que governa tot el món judicial. No són jutges perifèrics, que sempre en poden haver-hi, de poc garantistes i eixelebrats, no: són el nucli dur de tot el poder judicial espanyol.

Per això resulta especialment sorprenent la imprudència del TS en aquest cas. Quan va començar el judici es venia la idea que Marchena faria un procés impecable, que era molt bo tècnicament i molt més garantista que altres jutges i magistrats, com els de l'Audiència Nacional, per exemple. També s'havia repetit sovint que estava preocupat per Europa i que blindaria tot el procediment i la sentència per evitar ser esmenat. Tant hi insistien -especialment els periodistes que actuen de portaveus informals dels jutges- que alguns potser s'ho van creure. I per això, entre altres coses, vam veure determinades estratègies de defensa durant el judici.

Doncs bé, ara sabem que no era veritat. Marchena i la seva sala no han sigut ni garantistes, ni excel·lents tècnicament (fins i tot van confondre el càrrec de la consellera Bassa en la sentència!), ni han sigut capaços de blindar el procediment davant els tribunals europeus.

El més curiós és que aquest correctiu del TJUE se'l podien haver estalviat. Com és que la cúpula judicial espanyola ha sigut incapaç d'afrontar aquest procés amb rigor i garanties? Hi ha dues hipòtesis, i potser totes dues són certes. Una és que l'orgull ferit, l'ànim de revenja o senzillament el nacionalisme els ha emboirat la vista. L'altra és que potser ("potser") el sistema de promoció dins del poder judicial, en què la cooptació i els contactes polítics hi tenen un gran pes, no és el millor per garantir l'excel·lència i col·loca personatges mediocres en llocs clau. Quina sorpresa.

En tot cas, les conseqüències polítiques són profundes. Per molts diners que aboquin en propaganda ridícula amb Espanya Global, és cada cop més evident que la resposta de l'estat al procés independentista ha vulnerat, en diverses dimensions, els drets i llibertats fonamentals, ha retorçut l'ordenament jurídic i ha pervertit la idea mateixa d'estat de dret.

Seria ingenu pensar que això obrirà una reflexió profunda en els ambients de poder a Madrid, i que rectificaran. Potser ara hi haurà algunes veus que tímidament diran allò que pensaven però que (tret de poques excepcions) no han gosat dir aquests dos anys passats. Però serà poc i tard. Mentrestant, desenes de procediments judicials continuen oberts. Mentrestant, aquesta tardor s'ha empresonat gent sense evidències sòlides de delicte.

El TSJC acaba d'inhabilitar el president de la Generalitat per un retard d'unes hores a despenjar una pancarta. Al Suprem ja filtren als diaris que no faran res després de la sentència del TJUE, i que ni tan sols respectaran la immunitat de Puigdemont i Comín. A l'AN investiguen el Tsunami Democràtic per terrorisme -ni més ni menys-, i el TSJC acaba d'ordenar el tancament d'un web de l'ANC que defensava el consum polític, una forma legítima i normal de participació política. Caldria un gran canvi de rumb i decisions molt valentes per alterar la inèrcia.