Un dels elements que estan caracteritzant l'actual campanya municipal és l'emergència d'un discurs "seguritari" que és en bona part una novetat. Sobretot perquè ja no és patrimoni de l'ala més dretana de l'espectre polític, com sempre havia estat, sinó de les formacions que volen ocupar l'espai central. Parlar de "llei i ordre" s'ha convertit en un lloc comú de la campanya.

Tothom demana més policia. Ja no és només la dreta tradicional la que fa de la "Barcelona insegura" el seu principal cavall de batalla. El PP reclama mil membres més per a la Guàrdia Urbana. Però Jaume Collboni en vol sis-cents. El PSC ha exigit aquest dilluns majors efectius policials i ha escomès contra el Govern de la Generalitat per no dotar el territori metropolità de més agents. El líder del PSC, Salvador Illa, ha dit que "la genst es vol sentir tranquil·la". 

A Junts diuen coses similars. "Necessitem autoritat", va clamar el número 3 de Xavier Trias, Jordi Martí, virtual regidor de Seguretat si l'exalcalde torna a governar el consistori. La consigna és també nodrir la Guàrdia Urbana de més efectius per respondre al que la candidatura de Trias assenyala com "la principal preocupació ciutadana". Ningú vol aparèixer com a tou quan d'ordre públic es tracta. 

Les enquestes contribueixen a crear un clima en les campanyes electorals que pot ser decisiu. Però són igual d'importants els temes que van fixant-se en els debats ciutadans i que acaben omplint les portades dels mitjans. El de la seguretat pública és un neguit objectiu, però que ha anat sent repetit de manera insistent des de sectors polítics i mediàtics, i no només els més reaccionaris. A l'hora de dibuixar una determinada Barcelona insegura s'ha tirat pel broc gros i s'ha estat a punt de generar situacions conflictives. Quan en una ciutat amb enormes problemes de desigualtat i cohesió predominen els debats sobre el nombre de policies, estem fent una radiografia urbana d'elevat cost social.  

L'ambient generat entorn dels edificis d'El Kubo i La Ruïna ha estat simptomàtic. La histèria entorn els dos immobles ocupats, fins fa ben poc fora de l'actualitat mediàtica, ha demostrat com es pot manipular la consciència ciutadana. Alguns partits han cregut trobar un filó electoral i s'hi han abocat sense escrúpols en una tendència perillosa que fins i tot ha acabat espantant el PP. Però ha estat el gruix de la classe política el que ha caigut en el parany del clima parapolicial.

De tant escoltar els discursos contra una suposada esquerra populista que, al capdavall, només ha demostrat els darrers anys que és una força present però minoritària, potser hem calibrat poc els riscos que comporten uns corrents autoritaris de dreta que arriben amb ínfules de far-west a salvar una ciutadania que creu que està desprotegida. La missió i el deure dels governants, i especialment dels polítics de proximitat, és a dir, els qui estan en l'àmbit local, és el d'acompanyar la ciutadania, escoltar-la i mai espantar-la. Ni que sigui per esgarrapar un grapat de vots.