Fem molta broma amb els tripijocs dels nois de Podemos (mentre sigui un projecte espanyol ho direm en castellà), tot i que no n’hauríem de fer; i riem quan mostren una autoritat central ferrenya que escombra qualsevol alternativa perifèrica, tot i que tampoc ho hauríem de fer. Però no hem de deixar passar  el contingut de la proposta. Que considerin Artur Mas un enemic de classe és cosa de la ideologia que proposen, hi tenen tot el dret. Que el considerin “casta” és un error de percepció, perquè la “casta” catalana està en contra d’Artur Mas, i l’Estat no diguem.

Però fa quatre dies l’Ara transcrivia el document de base de la candidatura de Gemma Usabart al lideratge català de Podemos. L’estratègia parteix de l’àrea metropolitana, però ho fa amb la intenció de confrontar amb el país diguem-ne pujolista (dir país pujolista ja és mala bava, perquè el projecte del pujolisme està enterrat).

Escolteu, es tracta d’”articular un projecte nacional amb realitat metropolitana”. I diu això: “L’escletxa entre realitat i imaginari polític de les classes populars metropolitanes ha sigut explotada i amplificada des del pujolisme”. Per què? Per això: “a partir de diferents mecanismes, incloent-hi la política lingüística i els mitjans de comunicació, va tractar d’excloure aquestes classes populars metropolitanes del suposat oasi català”. Ho firmaria C’s, ho explicaria Intereconomia sense tocar una coma.

O sigui: la política oficial va excloure aquestes classes populars que tenen vida pròpia a través de la política lingüística i de comunicació –un imaginari—per tal d’assentar-se en el poder. Les classes populars catalanes, que també deuen tenir vida i existència, no hi compten. Ara es tracta de confrontar-nos per un “projecte nacional” que no diu de quina nació es tracta. Dit d’una altra manera, l’enèssim intent d’allunyar la població metroplitana, néta de la immigració espanyola, del catalanisme, del projecte nacional català.

Lerrouxisme? Podemos. Diguem no!