Ana Magaldi ha aconseguit l'objectiu de ser notícia després del judici al 9-N. Primer va optar per seguir les cinc sessions des d'una posició on apareixia contínuament a la transmissió televisiva –amb gestos de desaprovació ostensibles inclosos mentre declarava Francesc Homs-. I, després, va convertir un episodi anecdòtic d'escridassada –i algun insult- en un autèntic tema d'estat. "Vaig témer per la meva integritat", "en els meus 64 anys de vida no havia vist mai l'odi que vaig veure en la mirada d'aquest home" o "em vaig aturar per defensar la dignitat que una institució de l'Estat representa" van ser algunes de les perles de la roda de premsa d'algú que sembla aprofitar el moment de glòria per ascendir en la seva carrera.

La voluntat de protagonisme de la fiscal en cap de Barcelona ja havia estat acreditada anteriorment. Destaca el dia que, en una altra compareixença de premsa, va posicionar-se a favor del fiscal general de l'Estat en el pols que mantenia amb els fiscals catalans pel 9-N i on va negar-se a dir ni una sola paraula en català. Ara, fins i tot, un fiscal del Suprem li ha hagut de cridar l'atenció per assegurar que Emilio Sánchez Ulied "va tornar la dignitat" als representants del ministeri públic.

Més enllà d'aquesta voluntat de protagonisme, Magaldi s'ha convertit en una (nova) lliçó per al sobiranisme. I és que la l'Estat no només utilitzarà la llei per frenar el referèndum i qualsevol avenç del procés sinó que aprofitarà aquesta mateixa llei per criminalitzar les entitats i els partits del "sí". Convertir quatre crits i un parell d'insults -del tot reprovables- en un assumpte d'estat demostra, una vegada més, com institucions com la Fiscalia no només no disposen d'autonomia per ser imparcials sinó que forçaran la màquina per aconseguir el principal objectiu de l'Estat: mantenir la unitat d'Espanya.