En els inicis de la Transició, tan rica en vocabulari polític, va fer fortuna el concepte de "dreta civilitzada". Després de la llarga dictadura, les forces polítiques recuperaven, per fi, la seva veu. Entre unes esquerres hegemòniques en el camp antifranquista i la presència dels sectors involucionistes, nostàlgics del franquisme, on era el conservadorisme democràtic? Per què a Espanya, a diferència del Regne Unit, França o Alemanya, no existia una dreta com Déu mana?

Després del breu mandat dels governs de la UCD, va ser el PSOE de Felipe González qui va pilotar l'Estat a partir del 1982. Amb majoria absoluta, els executius socialistes es van nodrir de polítics tecnòcrates com Miguel Boyer i Carlos Solchaga per dirigir l'economia amb criteris pragmàtics, aplaudits per la banca; van dur a terme dures reconversions industrials i van assegurar la presència d'Espanya a l'OTAN (incomplint els seus compromisos). Fins i tot no van tenir manies a l'hora de practicar la "guerra bruta" al País Basc. Per això, un dia l'escriptor Manuel Vicent va atrevir-se a dir en un debat televisiu que "per fi, ja tenim una dreta civilitzada: és el PSOE".

Ara, de nou, el PSOE s'avé a fer, també, el paper de dreta civilitzada. Si amb els "pressupostos socials" que, finalment, no es van poder aprovar, ja ha cobert el flanc esquerrà, com abans ho va fer acollint l'Aquarius, Pedro Sánchez s'ha abocat a ocupar tot el terreny del centre ampli. Fa pocs dies, un important empresari d'aquest país deia en un acte electoral de la campanya de la Cambra de Comerç: "Convindria que els socialistes tinguessin un bon resultat per garantir l'estabilitat".

La dreta s'ha llançat a una competència delirant per l'espai més extrem, obsedits tant el PP com Ciutadans per no deixar escapar vots cap a Vox, mentre que Sánchez apareix cada dia més com el garant de la moderació. Un govern a l'andalusa, amb un Pablo Casado obligat a complir les seves promeses, marcat de prop per Vox i amb Ciutadans dins de l'executiu, l'únic que pot garantir és que el conflicte amb Catalunya s'agreujaria i les tensions socials anirien a més. Aquest 28-A, a qui ha de votar un empresari que vol evitar que les coses empitjorin? Quin sentit tindrà el sufragi de la bona gent d'ordre que no vol sacsejades i sap que Sánchez no farà res que s'allunyi dels dictats de Brussel·les? 

En aquestes eleccions, el líder socialista és el candidat de l'esquerra temorosa, el centre i la dreta liberals. A un dia de l'inici de la campanya electoral, el vot a Pedro Sánchez ofereix moltes més garanties per als poders reals, de l'Estat i d'Europa,  que la suma incerta de tres dretes histeritzades.